Fa uns mesos vaig escriure un article sobre les pel·lícules que es basen en fets de l’actualitat relativament recent. Em cridava l’atenció especialment la presència de biopics sobre personatges tan actuals com Steve Jobs, Mark Zuckerberg (La red social) o Julian Assange. L’Snowden d’Oliver Stone s’emmarca en aquesta tendència del cinema dels fets urgents.
És cert que Snowden encaixa perfectament en la filmografia de la conspiració que ha anat bastint Oliver Stone des dels seus primers films crítics amb la guerra del Vietnam. JFK, Nixon, World Trade Center o W (sobre George Bush) configuren aquesta filmografia que ara afegeix un nou episodi amb el biopic sobre Edward Snowden.
El personatge d’Snowden i les seves accions per destapar la trama d’espionatge de dades massiu per part dels serveis secrets dels Estats Units desperta totes les simpaties i més d’un director com Oliver Stone. Ni ell ni la seva pel·lícula se n’amaguen.
El punt de partida del film és el documental Citizen Four, realitzat per Laura Poitras a partir de les seves pròpies gravacions de la confessió d’Snowden, i que l’any 2014va guanyar l’Oscar al millor documental.
La pregunta és: què pot tenir Oliver Stone de nou per explicar sobre un fet del qual aquest documental ja donava més que interessant informació i de primeríssima mà? Doncs molt poca cosa, exceptuant la posada en escena, amb actors coneguts (destaca especialment la feina de Joseph Gordon-Lewitt en el rol principal), dels diferents episodis de la vida d’Snowden –el seu pas per l’exèrcit, les seves diferents feines com a contractista tècnic i la seva entrada als serveis secrets. Ah, sí, i la seva relació sentimental amb una fotògrafa aficionada, convertida per les circumstàncies en una personatge de dona comprensiva i abnegada digne dels grans melodrames.
Res, en tot cas, de prou rellevància per justificar aquest film que sembla tenir, com a única excusa, la necessitat d’Oliver Stone de crear una mitologia icònica per convertir Snowden en un heroi patriota contemporani, el de l’home que renuncia a feina, sou i família en pro del seu país i de tota la humanitat.
La revelació que va fer Snowden al món pot tenir molt mèrit, però Oliver Stone no posa en relleu els fets sinó el personatge, en una “vida de sant” narrativament i formal força pobre, tot sigui dit de pas. A Snowden, la pel·lícula, el personatge queda fora de dubtes i definitivament preparat per entrar a l’Olimp dels deus de l’era digital.
Cinema i altres urgències 