Assisteixo a una jornada sobre lideratge femení a l’empresa. M’assec quan la platea ja es comença a omplir. A l’escenari, quatre cadires buides i quatre ampolletes d’aigua. Dones soles mirant el mòbil. Dones en grup entren rient. Porten bosses de ma, bosses grosses de dones professionals. Vestits, bruses, faldilles, alguna americana encara, perquè la dona encara creu que s’ha de vestir d’home per ser respectada. Un bolígraf regalat amb la marca de l’sponsor, màrqueting de guerrilla, del de tota la vida. La batalla del comercial es fa cos a cos. Un home entre tantes dones que també lluiten la seva batalla. Amb tacons i ungles pintades. Sona una música. Proves de so. Una càmera en un trípode. Cinc minuts de rigor. Dones decidint on seuen. Altres dones decideixen encara molt més, i estan a punt de pujar dalt de l’escenari per explicar-ho. Una li diu a una altra: “ens faràs fotos, oi?”. Sí, us farem moltes fotos i les ensenyarem al món. Cal que les dones que prenen decisions surtin a la foto. Per responsabilitat i pel futur, perquè les nenes no podran ser el que no vegin.
Cinema i altres urgències 