Que sigui com un western
Que Cèsar, l’heroi simi, em recordi a estones al Clint Eastwood de Sin Perdón
Les referències i homenatges a Apocalipse Now
L’escena en què els soldats agredeixen als simis empresonats a ritme de l’himne americà, de manera semblant a com els nazis feien servir la música de Wagner als camps de concentració.
El mico amb anorak
El paper de Woody Harrelson
El camió abandonat de la Coca-cola, una imatge post-apocalítpica que emparenta amb aquell detall de La carretera (llibre i peli)
Que mostri el procés d’involució dels humans i d’evolució dels simis a través de la parla. El llenguatge, de nou, és un tema com ja ho és en un altre sentit a Arrival
Que enllaci tan bé amb la peli original de la saga, la d’en Charlton Heston
Que sigui tan humanista
Que sigui tan èpica
La banda sonora de Michael Giacchino
La fanfàrria de la 20th Century Fox costumitzada per l’ocasió
Tot, vaja.
CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives 
Deixa un comentari