Passegeu per Les Rambles

Hi ha ciutats que no tenen fronteres. S’hi troba gent de tot el món. S’hi senten totes les llengües. Només cal aturar-se un moment a Times Square, al Ponte Rialto o als peus de la torre Eiffel i observar la gent que passa per comprovar la diversitat de rostres, costums i indumentàries. Només cal parar l’orella per sentir un batibull d’idiomes, una mostra a petita escala la singular simfonia del planeta.

Barcelona és una d’aquestes ciutats, i les Rambles el punt de trobada –literalment- de tot el món. Una artèria per on circulen persones d’aquí i d’allà, altes i baixes, blanques i negres, components de la sang que fa bategar la ciutat amb tota la seva força i bellesa. Que lletja seria Barcelona sense gent passejant pels carrers. Que lletja seria una Barcelona en silenci.

Ahir, a la plaça Catalunya, s’hi va fer un enorme silenci. Un silenci de respecte, de dolor, de ràbia. Un silenci trist i esfereïdor, que omplia els ulls de llàgrimes i encongia els cors. Però Barcelona no vol viure en silenci. No vol viure amb temor. Espontàniament, un crit unànime es va batre contra la ràbia i el silenci: No tinc por. No tenim por.

Els bàrbars van pensar que podrien fer emmudir Barcelona. Però la ciutat –la seva gent- és molt més valenta. I avui es desperta més sorollosa que mai. Avui, els carrers són plens de gent i les portes de la ciutat obertes.

Passegeu per Les Rambles. Atureu-vos-hi un moment i feu atenció. Ho sentiu? És el garbuix de la gent parlant centenars d’idiomes. Ho enteneu? És el cor de Barcelona bategant amb més força.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s