Aquest mes de juliol estic fent un taller intensiu a Casa Elizalde dedicat al cinema d’Alfred Hitchcock, i per això he estat revisant moltes de les seves pel·lícules. El més habitual és destacar el suspens, les rosses frígides, els falsos culpables…, però dins la filmografia de Hitchcock, hi ha també una bona representació d’un tipus de melodrama de misteri que va proliferar als anys 40.
El cinema d’aquesta dècada va donar peu a una mena de cicle de thrillers “gòtics” on les protagonistes son dones atrapades en matrimonis marcats per la sospita, la por, el control i la manipulació, i que sovint acaben descobrint que el seu marit podria ser —tot i que no sempre!— el seu pitjor enemic.
Aquests films combinen el suspens amb l’estètica gòtica i el film noir. En moltes d’aquestes pel·lícules hi veiem dones benestants però vulnerables, que viuen en grans mansions que acaben convertint-se en gàbies d’or. Penseu, per exemple, en Manderley.
En aquests films s’hi pot veure una clara influència de la novel·la gòtica i, de fet, dins aquest cicle hi trobem adaptacions literàries d’obres de referència com Jane Eyre o Rebecca, de Daphne du Maurier. Precisament, l’adaptació que Hitchcock va fer de Rebecca és la pel·lícula que inicia aquest cicle.
Dins la filmografia de Hitchcock hi podem trobar aquests títols:
Rebecca (Alfred Hitchcock, 1940)
Basada en la novel·la de Daphne du Maurier, Rebecca va ser la primera pel·lícula de Hitchcock als Estats Units. Amb Joan Fontaine i Laurence Olivier de protagonistes, la història gira al voltant d’una jove esposa que es trasllada a la mansió del seu marit, Manderley, on l’ombra de la primera esposa, Rebecca, encara pesa molt. A la casa, controlada per la sinistra senyora Danvers, hi ha una càrrega de misteri i la protagonista no s’hi sent benvinguda. Especialment quan comença a sospitar que el seu marit amaga un secret…
Sospecha (Alfred Hitchcock, 1941)
De nou Joan Fontaine, aquest cop amb Cary Grant, en un thriller on una dona comença a sospitar que el seu marit, un autèntic vividor ple de deutes, podria voler fer-li mal i fins i tot enverinar-la. La pel·lícula juga amb el suspens i la paranoia, i ens posa constantment en dubte sobre què és realitat i què és només imaginació. Tot un clàssic sobre la desconfiança i la tensió latent dins del matrimoni, amb una famosa seqüència on el centre d’atenció és… un got de llet!
La sombra de una duda (Alfred Hitchcock, 1943)
Una de les meves preferides de Hitchcock, amb el guapíssim Joseph Cotten en un dels seus millors papers. En aquest cas, Hitch no parla del matrimoni pròpiament, però sí que posa el focus en el perill que suposa un familiar proper: aquí l’oncle preferit de la protagonista, Teresa Wright. Aviat, aquesta jove innocent comença a sospitar que el seu estimat oncle, un home carismàtic i encantador, podria ser un assassí en sèrie de vídues. No us perdeu el monòleg de les vídues riques amb la mirada a càmera de Joseph Cotten.
Encadenados (Alfred Hitchcock, 1946)
Ingrid Bergman i Cary Grant protagonitzen aquest thriller psicològic ple de secrets i girs amb el pretext d’una inversemblant història d’espies, amb una dona atrapada en una relació complicada i perillosa, on el seu marit no és qui sembla ser. Encadenados és famosa pel seu macguffin i pel petó amb el que Hitch va saber esquivar el Codi Hays. Però Hitchcock també torna a posar en escena el control i la por dins de la parella.
Atormentada (Under Capricorn, 1949)
Aquesta potser no és la millor de Hitchcock: és un melodrama de misteri ambientat en una mansió colonial australiana on els protagonistes, de nou Joseph Cotten i la Bergman, viuen sota el domini de la gelosia i el pes d’un secret del passat. Amb el seu habitual domini del suspens i la sorpresa, Hitch ens torna a presentar un marit que sembla d’allò més perillós, però qui sap!
Fer llum de gas
El terme que defineix aquest cicle, Don’t Trust Your Husband (No et fiïs del teu marit), prové d’un article del professor i crític Emanuel Levy, que analitza la pel·lícula Luz que agoniza (Gaslight, 1944), de George Cukor. Aquest film és el més representatiu i d’on neix el concepte gaslighting —un tipus d’abús emocional subtil i sostingut que fa dubtar la víctima de la seva pròpia percepció.
En aquest film, Ingrid Bergman és sotmesa al control psicològic del seu marit, que, amb la intenció de robar-li unes joies, intenta fer-la creure que s’està tornant boja mitjançant petits enganys, com l’ús de la llum de gas.
Si no heu vist Gaslight, es projectarà a la Filmoteca de Catalunya els dies 27 i 29 de juliol dins el cicle dedicat a George Cukor.
Per cert, sabeu que Luz de gas, en realitat, és el remake d’un film anglès del 1940?
Altres marits poc de fiar
A més d’Hitchcock, aquest cicle de marits sospitosos podria incloure pel·lícules com:
- Jane Eyre (Robert Stevenson, 1944)
Joan Fontaine i Orson Welles protagonitzen aquesta adaptació de la novel·la de Charlotte Bronte, on una jove dona es troba atrapada en una mansió plena de secrets. La història gira al voltant dels misteris del marit i la tensió entre el desig de llibertat i la dependència emocional. - El castillo de Dragonwyck (Joseph L. Mankiewicz, 1945)
En aquest cas, Gene Tierney és una dona que es trasllada a una gran mansió rural on el seu marit exerceix un control opressiu i amaga secrets. El film planteja el perill que suposa una relació marcada pel poder i la manipulació en un entorn gòtic. - La escalera de caracol (Robert Siodmak, 1946)
Una dona muda (Dorothy McGuire) queda atrapada en una casa on un assassí amenaça la seva vida. El film construeix una atmosfera de suspens i claustrofòbia on el silenci esdevé una arma tan potent com el perill invisible que l’envolta. - Las dos señoras Carroll (Peter Godfrey, 1947)
Barbara Stanwyck i Humphrey Bogart donen vida a aquesta història on un pintor amb problemes mentals enverina lenta i meticulosament la seva esposa per casar-se de nou i convertir la seva nova dona en musa per a una pintura sinistra. La dona protagonista comença a sospitar que la seva vida està en perill. - Voces de muerte (Anatole Litvak, 1948)
Barbara Stanwyck interpreta una dona paralitzada i sola que, des de la seva casa, descobreix que s’està preparant un crim. La pel·lícula juga amb la vulnerabilitat i la tensió psicològica d’una víctima atrapada en un espai tancat, incapaç de fugir del perill imminent. - Pacto tenebroso (Douglas Sirk, 1948)
Claudette Colbert pateix, en aquest film, la manipulació mental del seu marit, que recorre a les drogues i a la hipnosi per controlar-la. La pèrdua de control i identitat, i el terror que suposa perdre el domini sobre la pròpia ment, son els temes d’aquest film.
Totes aquestes pel·lícules comparteixen una premissa similar: dones que sembla que ho tenen tot, però que viuen atrapades dins el matrimoni, amb por, sospites i control psicològic.
Que molts d’aquests films apareguin als anys 40 s’explica per l’eclosió del melodrama, un gènere destinat majoritàriamet al públic femení que va proliferar a partir de la IIGM, justament quan els homes eren al front.
El melodrama és un gènere d’exaltació de les emocions i d’ambientació domèstica, d’aquí que les grans cases i mansions tinguin, en aquests films, un paper tan preponderant. Sobre això, us recomano veure el videoassaig Home Stories (1990), de Matthias Müller.
Totes aquestes pel·lícules, encara que tenen més de setanta anys, anticipaven temes que avui continuem revisant: la confiança en la parella, la violència psicològica i els rols assignats a les dones en la societat.
CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives 
Deixa un comentari