CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

Com sempre que faig algun viatge, abans de marxar a Xinjiang vaig estar buscant pel·lícules que s’haguessin filmat en aquesta província i que em permetessin conèixer una mica més sobre la vida i la cultura de la zona. Fent una mica de recerca, vaig topar amb una pel·lícula titulada The Wings of Songs, que no s’ha estrenat a Occident però que es pot veure a YouTube.

A primera vista, The Wings of Songs sembla una pel·lícula acolorida i simpàtica sobre uns joves músics —entre els quals hi ha un uigur i un kazakh— que, juntament amb una noia de l’ètnia han, recorren els paisatges de Xinjiang buscant inspiració per crear una cançó autèntica que els permeti guanyar un concurs de talents musicals. El seu viatge els porta per llocs com Ürümqi, Changji, Ili, Kizilsu i Kashgar, i tot plegat serveix per mostrar una imatge idíl·lica, gairebé de postal, de la regió.

El film inclou cançons i balls creats especialment per reflectir les tradicions dels uigurs, kazakhs i altres grups ètnics locals. Si busques una mica d’informació, però, el que descobreixes és molt diferent. Aquest film de 2021 forma part d’una nova fornada de musicals ambientats a Xinjiang que pretenen transmetre la idea, força falsa, de convivència pacífica entre les minories ètniques i la majoria han. Aquesta representació, però, contrasta amb les denúncies que fan organitzacions de drets humans de tot el món.

A The Wings of Songs no apareix cap referència a la religió islàmica ni a les pràctiques culturals uigurs tradicionals. Els homes surten afaitats i bevent alcohol, i les dones no porten mocador. Tot està calculat per projectar una imatge moderna i assimilada dels uigurs, que encaixa amb el relat oficial.

Aquest és un bon exemple de cinema de propaganda: fa servir un llenguatge emocional i visual per transmetre un missatge dissenyat pel règim xinès sobre la suposada felicitat que es viu en una regió que, en realitat, és una de les més conflictives de la Xina.

La pel·lícula és una producció de Tianshan Film Studio, una històrica productora estatal de Xinjiang fundada el 1956 amb l’objectiu de promoure la cultura de les minories ètniques i doblar cinema xinès a llengües locals com el uigur i el kazakh. Malgrat que la seva activitat es va frenar durant la Revolució Cultural, als anys 80 es va recuperar amb films que combinaven temes socials i una estètica inspirada en Bollywood.

Actualment, els estudis Tianshan se centren en produccions patriòtiques i turístiques que mostren paisatges i gent feliç, sempre mirant d’evitar tocar temes polèmics sobre la realitat sociopolítica de la regió. Hassan and Jamila (1955), Rena’s Marriage (1982), The Reluctant Actress (1983) o Why Are the Flowers So Red? (2022) són alguns títols d’aquesta productora.

---

Altres pel·lícules rodades a Xinjiang

Actualment, la regió del Xinjiang s’està desenvolupant també com a escenari cinematogràfic gràcies als seus espectaculars paisatges. Durant el viatge, hem pogut veure les localitzacions de diferents pel·lícules i sèries rodades (totalment o parcialment) en aquest territori. A continuació, una llista de films i les seves localitzacions:

Bazaar Joy (2025)

Rodada principalment a Kashgar i altres llocs de Xinjiang, Bazaar Joy és una comèdia romàntica que vol transmetre una imatge festiva, moderna i multicultural de la regió. La pel·lícula es va presentar com a carta de presentació de la Xina al Festival de Cinema de l’Organització de Cooperació de Xangai. Ens va explicar el guia que aquesta pel·lícula ha sigut un dels grans èxits del cinema xinès d’aquest any.

A la ciutat vella de Kashgar s’hi poden veure uns cartells que assenyalen punts concrets del rodatge. Aquest tipus d’iniciatives barregen promoció cultural, cinema i turisme, i contribueixen a reforçar una narrativa oficial que presenta Xinjiang com un lloc tranquil, ric en cultura i harmonia ètnica.

Anarhan (2013) — sèrie de TV

Entre els paisatges espectaculars de Xinjiang, la ciutat històrica de Tuyugou, amb les seves cases d’adob envoltades de les Muntanyes Flambejants, ha esdevingut també un plató natural per a diverses produccions. De fet, a Tuyugou hi ha fins i tot un cartell que indica les localitzacions de la sèrie Anarhan, estrenada el 2013, i que explica la història d’una jove que planta cara a les injustícies d’un terratinent local i es converteix en un símbol de resistència i dignitat femenina.

La sèrie, pel que he pogut llegir, va rebre premis importants i va tenir força ressò mediàtic. A més, va ser el debut televisiu de l’actriu uigur Dilraba Dilmurat, que després es convertiria en una estrella molt popular a la Xina. La seva figura ha generat debat, ja que per a alguns representa la diversitat cultural xinesa; per a altres, és un exemple de com es manipula la identitat uigur dins l’entreteniment oficial.

Cometas en el cielo (Marc Forster, 2007)

Aquesta pel·lícula potser la recordareu, ja que es va estrenar als cinemes a casa nostra i va ser una de les poques produccions ambientades a l’Afganistan que han tingut difusió internacional. Està basada en la novel·la de Khaled Hosseini i explica la història de l’Amir, un noi de Kabul que creix marcat per una amistat trencada i un sentiment de culpa que l’acompanyarà fins a l’edat adulta. Anys després, ja establert als Estats Units, torna a l’Afganistan sota el règim talibà amb l’esperança de redimir-se.

Tot i estar ambientada a l’Afganistan, Cometas en el cielo es va rodar en gran part a Kashgar per la seva proximitat cultural i geogràfica amb Kabul, així com per la possibilitat de recrear amb fidelitat visual la ciutat afganesa dels anys 70. La pel·lícula, rodada en dari i amb actors afganesos, buscava una certa autenticitat en la seva posada en escena. El govern afganès en va prohibir l’exhibició al país.

Amb el pas del temps, la tria de Kashgar com a escenari adquireix un significat afegit, ja que avui, aquesta ciutat és també símbol del control cultural i polític.

Mulan (Niki Caro, 2020)

El remake en acció real de Mulan, produït per Disney, es va rodar en part a Xinjiang, malgrat les denúncies internacionals sobre la situació de la minoria uigur. El fet que als crèdits s’agraís la col·laboració del departament de propaganda local va provocar boicots i crítiques.

El Viatge a l’Oest a les Muntanyes Flambejants

Les Muntanyes Flambejants, situades a l’est de Turpan i al límit del desert de Taklamakan, han estat escenari de l’adaptació de la novel·la Viatge a l’Oest (també coneguda com El viatge del Rei Mico). Aquesta obra, una de les quatre grans novel·les clàssiques de la literatura xinesa, seria, per entendre’ns, com el Quixot de la Xina. Fa anys que la vaig llegir, quan estudiava Estudis d’Àsia Oriental a la UOC, i va ser llavors quan em vaig fascinar per les històries de la Ruta de la Seda. La novel·la, basada en un viatge real del monjo Xuanzang al segle VII, narra la peregrinació cap a l’Índia acompanyat per personatges com el mico Sun Wukong.

A la Xina, aquesta història és molt popular i ha tingut infinitat d’adaptacions —pel·lícules, còmics, videojocs…— . Segons ens va explicar el guia, la sèrie de televisió de 1986 és especialment coneguda.

Entre els escenaris més emblemàtics hi ha les Muntanyes Flambejants, que prenen un color rogenc sota el sol, semblant a flames. Actualment, hi ha un punt de peregrinació turística molt popular amb una escultura del mico Sun Wukong que atrau milers de visitants.