CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

A dalt d’un turó a les Marques, entre Pesaro i Rimini, s’aixeca la Roca di Gradara, un pintoresc castell ple d’història per on van passar els Sforza, Malatesta, Medici i Borgia. Una fortalesa que, fins avui, ha viscut moments d’abandonament, però també ha estat llar de grans famílies italianes, que hi han dut a terme diverses reformes.

El castell és especialment famós per la tragèdia amorosa de Francesca i Paolo, immortalitzada per Dante al Càntic V de l’Infern de la Divina Comèdia. Francesca da Polenta va ser enganyada per casar-se amb Giovanni Malatesta (Gianciotto), però es va enamorar del seu germà Paolo. Descoberts mentre llegien la història de Lancelot i Ginebra, Gianciotto els va assassinar. Dante els situa a l’Infern, permetent-los mantenir-se units per sempre en el seu amor tràgic.

La història de Francesca i Paolo ha inspirat nombrosos artistes al llarg dels segles. Ha estat representada en pintura, des dels artistes medievals fins als francesos del segle XIX com Ingres, Anselm Feuerbach, William Dyce, Dante Gabriel Rossetti o Alexandre Cabanel, i també en l’escultura, amb la famosa obra El Petó de Rodin.

En literatura, hi ha una obra teatral de Nino Berrini, i Bécquer fa al·lusió a Francesca i Paolo a la seva Rima XXIX, encara que sense mencionar-los directament.

Sobre la falda tenía
el libro abierto;
en mi mejilla tocaban
sus rizos negros;
no veíamos letras
ninguno creo;
mas guardábamos ambos
hondo silencio.
¿Cuánto duró? Ni aun entonces
pude saberlo.
Sólo sé que no se oía
más que el aliento,
que apresurado escapaba
del labio seco.
Sólo sé que nos volvimos
los dos a un tiempo,
y nuestros ojos se hallaron
¡y sonó un beso!

*

Creación de Dante era el libro;
era su Infierno.
Cuando a él bajamos los ojos,
yo dije trémulo:
¿Comprendes ya que un poema
cabe en un verso?
Y ella respondió encendida:
¡Ya lo comprendo!

Al costat de la Divina Comedia, la versió literària més famosa d’aquesta història és el drama Francesca da Rimini (1901), de Gabriele D’Annunzio, que va servir de base per a l’òpera post-verista de Riccardo Zandonai, amb llibret de Tito Ricordi

Aquesta no és, ni molt menys, la única versió musical sobre el drama de Paolo i Francesca. La llegenda va inspirar també una òpera en un acte de Rakhmàninov i la fantasia orquestral de Txaikovski, que no va poder completar l’òpera que volia fer amb llibret del seu germà Modest. Al Digital Concert Hall, per cert, es poden escoltar dues excel·lents versions de Rakhmàninov i Txaikovski amb la Berlin Phil dirigida per Kirill Petrenko.

Al castell es pot visitar la cambra de Francesca, on es diu que va tenir lloc l’assassinat dels amants. Allà s’hi exposa el vestit que va portar l’actriu Eleonora Duse en l’estrena de l’obra de D’Annunzio a Roma el 1901. L’habitació va ser redissenyada el 1921 per l’enginyer Umberto Zanvettori, inspirant-se en els decorats de l’estrena teatral per recrear l’interior de la cambra. I és que en una curiosa pirueta del destí, la vida ha acabat imitant l’art.