CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

Tot i les habilitats del doctor Frankenstein per recosir parts vitals i donar vida a la seva creació, no és d’aquest tipus de labor d’agulla de què vull parlar. No ens mourem de l’univers del famós monstre ideat per Mary Shelley, però ens centrarem en un dels actors que apareix a La novia de Frankenstein, la popular seqüela dirigida per James Whale el 1935 i protagonitzada, com en l’original, per Boris Karloff. Dos anys després del primer film, Whale i Karloff es van reunir de nou per aquesta continuació, en què apareix la figura de la nuvia de Frankenstein, interpretada per la gran Elsa Lanchester. I en aquest film hi apareix també el sinistre doctor Pretorius.

Aquest personatge, memorable i inquietant, estava interpretat per l’actor anglès Ernest Thesiger. Potser el seu nom no és gaire recordat més enllà d’aquest rol, però la seva vida va ser d’allò més singular i va estar sorprenentment vinculada al brodat. Sí, ho has llegit bé: al brodat.

Si vols, segueix el fil d’aquesta història que ens portarà de ple als camps de batalla de la Primera Guerra Mundial (IGM).

Però abans, coneguem una mica millor Ernest Thesiger. El futur actor va néixer a finals del segle XIX en una família anglesa benestant. Des de ben jove, va destacar per la seva excentricitat i sensibilitat artística. El món el recorda sobretot per la seva carrera com a actor de teatre i cinema, immortalitzat com a doctor Pretorius, però darrere dels focus amagava una passió inesperada: el brodat.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Thesiger s’hi va allistar. L’experiència al front va ser breu i tràgica. Va patir una greu ferida a la mà que el va obligar a abandonar la lluita. Durant la llarga convalescència, i per combatre el dolor i l’avorriment, va descobrir l’art del brodat.

Allò que per a molts hauria estat una simple distracció va esdevenir per a ell una autèntica revelació. Punt rere punt, fil rere fil, el brodat li proporcionava calma, concentració i li permetia descobrir una nova faceta de si mateix.

Lluny d’amagar la seva afició, Thesiger la va convertir en una causa vital. Així va ser com va crear la Disabled Soldiers’ Embroidery Industry, una iniciativa que permetia als veterans de guerra, molts d’ells mutilats o incapacitats, aprendre a brodar com a teràpia. El projecte no només tenia un vessant terapèutic —recuperació de mobilitat i autoestima—, sinó que també els oferia una manera digna de guanyar-se la vida.

En una època en què el brodat era considerat gairebé exclusiu de les dones, Thesiger va reivindicar-lo amb convicció com una eina de resistència contra les limitacions físiques imposades per la guerra. Ell mateix afirmava sentir-se més feliç davant d’una agulla i un tros de tela que no pas en un banquet luxós. De fet, expliquen que Thesiger va passar moltes tardes en companyia de la reina Mary compartint l’afició pel brodat i per les tafaneries sexuals sobre els artistes de l’Anglaterra de l’època.

Thesiger va deixar plasmada la seva passió al seu llibre autobiogràfic titulat Adventures in Embroidery (1940), on narrava la seva experiència i amor per l’art del fil i la tela. A més, va deixar nombrosos dissenys i mostres de brodats que posen de manifest el seu domini d’aquesta artesania d’agulla.

La història d’Ernest Thesiger és doblement fascinant: la d’un actor refinat i excèntric que es va obrir camí a Hollywood, però que en paral·lel va convertir el brodat en un símbol de resiliència i creativitat, que a més va trencar amb estereotips de gènere.

Si vols conèixer més històries sobre com els soldats ferits es van empoderar gràcies al brodat, et recomano que llegeixis el llibre Hilos de vida, de Claire Hunter, editat per Capitán Swing.