CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

Com que normalment associo Walter Huston amb la imatge del miner rude d’El tesoro de Sierra Madre (1948) -dirigida pel seu fill John Huston-, aquesta història que he descobert fa poc m’ha sorprès i m’ha encantat. Resulta que la cançó September Song de Kurt Weill, que avui és ja un estàndard de la música popular, la va estrenar ni més ni menys que Walter Huston a Broadway.

La veritat és que va sorprendre la idea de sentir a Walter Huston cantar cançons de Kurt Weill, però en realitat resulta que l’havia sentit sense saber-ho.

Huston va cantar la September Song a la producció original de 1938 del musical Knickerbocker Holiday, amb música de Weill i lletra de Maxwell Anderson. Kurt Weill, el famós compositor de la música de L’òpera dels tres rals (escrita per Bertold Brecht), havia fugit de l’Alemanya nazi per refugiar-se als Estats Units. Allà, al costat de la seva companya -l’actriu i cantant Lotte Lenya– va fer carrera al teatre amb diferents obres, com el musical Knickerbocker Holiday.

Weill va adaptar la melodia perquè s’ajustés a la veu limitada de Huston. El resultat va ser una interpretació senzilla però plena de caràcter, que va dotar la peça d’una força insospitada i la va convertir en un clàssic. La cançó parla del pas del temps i del valor que prenen les coses quan entrem a la tardor de la vida.

Curisament, tot i no ser-ne conscient, jo ja havia sentit aquesta versió de Walter Huston, en una escena de la pel·lícula Idilio en septiembre (William Dieterle, 1959) on la Joan Fontaine i en Joseph Cotten escolten, precisament, la seva gravació.

September Song és avui un un estàndard que ha estat versionant per infinitut de veus, entre elles les de Frank Sinatra, Sarah Vaughan o Willie Nelson.

Ara la sentiré de manera diferent sabent que Walter Huston en va ser el punt d’origen.