CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

A l’Eye Museum d’Amsterdam, que vaig visitar el passat cap de setmana, vaig veure una exposició realment singular, dedicada a l’actriu Tilda Swinton. La mostra, titulada Ongoing, consisteix en una sèrie d’instal·lacions ideades per la pròpia Swinton a través de les quals celebra els vincles creatius que han alimentat quaranta anys de carrera.

L’Eye li ha donat carta blanca per desenvolupar sis peces noves en col·laboració amb creadors que considera part del seu nucli més íntim. Entre ells, els directors de cinema Luca Guadagnino, Joanna Hogg, Jim Jarmusch i Apichatpong Weerasethakul, així com l’historiador de la moda Olivier Saillard i el fotògraf Tim Walker (que, a més, és la seva parella).

La mostra també presenta obres fetes amb Pedro Almodóvar (es projecta el migmetratge La voz humana) i material inèdit del desaparegut Derek Jarman, amb qui Tilda Swinton va mantenir una relació artística ben especial.

L’exposició és interessant perquè, lluny de fer el típic repàs de la seva carrera cinematogràfica o de limitar-se a tractar la figura de l’actriu com a “recipient” passiu en mans d’un director, el que fa és mostrar la seva aportació activa com a intèrpret i cocreadora. Aquí, Swinton reivindica la coautoria i la força dels processos compartits, i es confirma com la gran artista icònica que és.

A les instal·lacions s’hi despleguen temes recurrents del seu univers creatiu, com ara la memòria, la natura, els fantasmes i la presència dels ancestres, la família i l’amistat. Totes tenen formats molt diversos: projeccions, arxius personals, correspondències creatives, objectes, etc.

Així, per exemple, veiem la reconstrucció d’un replà que evoca el bloc de pisos on Tilda Swinton i Joanna Hogg van viure quan eren petites; també una videocreació que dona continuïtat a l’univers fantasmagòric d’Apichatpong Weerasethakul i que ja era present a la pel·lícula Memoria.

Fins i tot hi ha un expositor amb diferents peces de roba de la col·lecció de la pròpia Swinton i un video on ella mateixa va explicant la història de cadascun dels vestits, alguns personals i altres procedents de pel·lícules.

En un altre espai es recrea la performance que l’actriu va fer fa uns anys en una galeria de Londres, quan ella mateixa es va exposar dins una vitrina tancada durant hores, en record dels amics que va perdre a causa de la sida.

Un d’ells, precisament, va ser Derek Jarman, artista i director que té un pes especial a l’exposició. S’hi mostra material de 8 mm mai vist fins ara, i també fotografies i altres objectes que descriuen la seva relació personal i artística. Swinton es va iniciar al cinema gràcies a Derek Jarman, sortint en films com The Last of England o Caravaggio, i avui ella continua difonent l’obra d’aquest artista únic i transgressor.

L’exposició demostra que la Swinton és molt més que una gran actriu: una artista, una diva, una icona dels nostres temps.