CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

Encara no he tingut temps de posar-me al dia amb grans títols com Hamnet o Marty Supreme, però he vist un parell de rareses que, tot i no ser del tot reixides, he trobat prou interessants.

Sobretot perquè se surten de discursos i formats més convencionals i perquè arrisquen a l’hora d’experimentar i crear atmosferes.

Una és La misteriosa mirada del flamenco (2025), singular òpera prima del xilè Diego Céspedes, que recorre al realisme màgic per parlar d’una comunitat de persones trans en un poble miner als anys vuitanta, durant l’època en què va aparèixer la sida. El film parla de la por i els prejudicis que va generar la malaltia entre col·lectius minoritaris com el de les persones trans, i ho fa d’una manera poètica i al·legòrica, fent servir recursos del cinema fantàstic i del melodrama que, combinats, de vegades creen moments fascinants i, en altres ocasions, resulten més fallits.

El film, a més, està explicat des del punt de vista d’una nena, en una mena de coming-of-age que intenta copsar l’extranyesa davant del món tan pròpia de l’adolescència. De nou, la idea resulta més interessant que no pas la seva plasmació, i el desenvolupament global del film s’acaba ressentint d’aquesta pluja d’idees poc desenvolupades. Però aquesta pel·lícula rara i poètica acaba per deixar cert pòsit en la memòria, i potser només per això ja mereix que li fem atenció.

La segona pel·lícula que m’ha sorprès, tot i que de nou no acaba de funcionar del tot, és El talento (Polo Menárguez, 2025). Aquesta pel·lícula espanyola adapta lliurement la novel·la breu d’Arthur Schnitzler, La senyoreta Else (editada en català per Viena Edicions).

En aquest cas, el text es trasllada a un ambient contemporani i incorpora el tema del consentiment com una breu pinzellada argumental, tot i que la història desemboca més aviat en la creació d’una atmosfera enrarida, tenyida per les perversions del poder, que retrata —amb molts alts i baixos— la seva degradació moral. A banda de la creació d’aquest ambient fosc i pervers, de la pel·lícula també m’ha agradat molt el paper que fa Pedro Casablanc, un actor cada vegada més imprescindible dins el cinema espanyol.