CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

Arran de la publicació del cas Epstein s’han despertat tota mena d’especulacions, rumors i notícies falses. I entre totes ells, ha tornat a guanyar actualitat la pel·lícula d’Eyes Wide Shut, d’Stanley Kubrick. Com que la pel·lícula mostra una orgia secreta entre poderosos, hi ha qui hi ha volgut veure un retrat crític d’una realitat que suposadament Kubrick podia conèixer. El cas és que, com passa amb tot el cine d’aquest director, s’han disparat els rumors i les llegendes urbanes, fins i tot la que assegura que Kubrick va morir pocs dies després d’acabar el film per causes “misterioses”.

En tot cas, val la pena recordar que la pel·lícula, en realitat, és una adaptació, i molt fidel, de la noveleta Relato soñado, publicada el 1925 per Arthur Schnitzler. Aquesta obra, escrita a la Viena de començaments del segle XX, ja inclou una festa clandestina amb màscares, rituals i sexe explícit.

Per tant, a la pel·lícula no s’ha fet un afegit contemporani ni és una invenció de Kubrick. Schnitzler, metge de formació i lector atent de les teories de Sigmund Freud, construeix el relat com una exploració de la neurosi, el desig i la fragilitat de la identitat burgesa.

Relato soñado segueix quaranta-vuit hores de la vida d’un metge, Fridolin, que veu desestabilitzada la seva seguretat matrimonial després que la seva dona li confessi una fantasia amb un altre home. A partir d’aquí, gelós i agobiat, inicia un recorregut nocturn amb afany de revenja, però marcat per temptacions i les conseqüents humiliacions i fracassos, inclosa una extranya experiència en una orgia secreta que el confronta amb els seus límits morals i psicològics. El nucli del relat, però, no està tant en la suposada conspiració ni l’existència del poder ocult, que són els temes que avui la gent hi veu relacionats amb el cas Epstein. Més aviat, la novel·la se centra en la gelosia, el psicoanàlisi i la por masculina davant el desig femení.

Kubrick trasllada l’acció de Viena a Nova York però manté l’estructura essencial. La festa amb les màscares, la societat secreta i l’ambient amenaçador són al text original i la pel·lícula els recrea amb gran fidelitat. El que canvia és la posada en escena, més ritualitzada i visualment sofisticada, però el conflicte central continua sent la crisi d’un matrimoni i la fragilitat d’un home que descobreix que la fantasia sexual no desapareix amb la institució conjugal.