El blog de Judith Vives
Abril de 2020. En plena pandèmia, entre la por i l’angoixa davant una amenaça invisible, els rajos de sol s’obren pas entre les escletxes. Se celebra una primavera íntima i sensual, i els cossos s’omplen de llum. https://player.vimeo.com/video/552012228 Cossos de llum és una fantasmagoria que neix del confinament. A casa, quan arriba la primavera, els… Continue reading Cossos de llum
No tinc costum de fer resums de l’any. En aquest blog hi parlo de cinema, art, llibres i altres temes culturals, i si alguna vegada hi publico algun balanç, acostuma a ser una llista de les millors pel·lícules que he vist en els darrers 12 mesos. Però per mi, el 2017 ha estat un any… Continue reading The best of 2017
Per ser una pel·lícula de terror, Verónica m’ho ha fet passar molt bé. Potser té a veure amb el fet que l’acció té lloc l’any 91 i la protagonista és una nena de 15 anys, que si fa no fa és el que jo era l’any 91. I en aquella època tot això de la… Continue reading Terror vintage i fascicles col·leccionables
Hi ha ciutats que no tenen fronteres. S’hi troba gent de tot el món. S’hi senten totes les llengües. Només cal aturar-se un moment a Times Square, al Ponte Rialto o als peus de la torre Eiffel i observar la gent que passa per comprovar la diversitat de rostres, costums i indumentàries. Només cal parar… Continue reading Passegeu per Les Rambles
Assisteixo a una jornada sobre lideratge femení a l’empresa. M’assec quan la platea ja es comença a omplir. A l’escenari, quatre cadires buides i quatre ampolletes d’aigua. Dones soles mirant el mòbil. Dones en grup entren rient. Porten bosses de ma, bosses grosses de dones professionals. Vestits, bruses, faldilles, alguna americana encara, perquè la dona… Continue reading Dones que surten a la foto
Dissabte passat vaig anar a una de les sessions del Festival Primera Persona. Volia sentir la conversa entre Isa Calderón i Lucía Lijtmaer. D’Isa Calderon coneixia les Reviews fuertecitas, gràcies a una amiga que és, de fet, qui m’empeny cap al Primera Persona. De Lijtmaer, de qui he llegit algun article, el que em crida l’atenció… Continue reading Feminisme punk en primera persona
Instruccions de vida a càrrec de Yoko Ono. Fes una llista numerada de tristors a la teva vida. Apila pedres d'acord amb aquests nombres. Afegeix una pedra cada cop que hi hagi tristor. Crema la llista i admira el piló de pedres per la seva bellesa. Fes una llista numerada de felicitats a la teva… Continue reading Obra de neteja
Wanderlust és una paraula germànica que identifica el desig intens de viatjar, de deambular i d'explorar el món. Em fa feliç haver trobat la paraula precisa que identifica l'impuls que m'ha portat de Nova York a Roma, de Tokio a Toledo, de Los Angeles a Helsinki, de París a Saigon, de Sant Petersburg a El Caire, de… Continue reading Barcelona Wanderlust
A casa hem implantat un costum que es repeteix cada mes de maig: una escapada a Perpignan per posar-nos al dia en estrenes cinematogràfiques. No es tracta d’un gest de nostàlgia de la generació dels nostres pares que havien de creuar la frontera per veure en pantalla pel·lícules de política i sexe prohibides pel franquisme,… Continue reading El petit Cannes i el Hollywood pervers
Fa poc més de deu anys em vaig traslladar de pis. Recorria les habitacions encara buides, amb la meva vida tancada en capses, amb quadres apilats a la paret, amb el test d’una planta que floria entre els braços, amb els ulls ben oberts, amb la il·lusió de la descoberta, amb la urgència de la… Continue reading Tot torna a començar
Cinema i altres urgències 