Un espai de Judith Vives
El acusado (Les choses humaines, Yvan Attal, 2021) és un sòlid i elegant drama judicial sobre un cas de violació, que exposa tots els matisos, dubtes i “zones grises” -per dir-ho en paraules d’un dels protagonistes- sobre els límits del consentiment. La pel·lícula adverteix també del risc dels judicis mediàtics. La pel·lícula exposa el cas… Continue reading Els límits del consentiment
Aquest estiu finalment he trobat el temps per llegir les més de 600 pàgines de la biografia de Bob Fosse escrita per Martin Gottfried, i ja he aprofitat també per revisar tota la seva filmografia i veure algun dels seus musicals. Titulat Bob Fosse, vida y muerte, el llibre repassa, amb molts detalls sucosos i… Continue reading Vida i mort de Bob Fosse
A l'Altàntida Film Festival de Filmin s'ha pogut veure Rose (Aurelie Saada, 2021), una comèdia agredolça sobre una dona de 78 que, després de quedar vídua i de portar una vida d’esposa i mare, ha d’aprendre a emancipar-se i ser independent. En aquest procés de creixement, coneixerà un home força més jove que ella amb… Continue reading Les dones grans i el sexe
Continuo amb els breus comentaris de pel·lícules vistes a l'Atlàntida Film Fest de Filmin. Podeu recuperar els comentaris anteriors en aquest altre post i llegir algunes reflexions sobre la pel·lícula Rose aquí. Una femmina. Código de silencio (Francesco Costabile, 2022) Superb drama criminal sobre el rol de les dones dins els clans familiars de la… Continue reading Coses vistes a l’Atlàntida Film Fest (II)
Aquests dies estic veient i comentant a les xarxes algunes pel·lícules de l'Atlàntida Film Fest que he vist a la versió online del festival a Filmin. De Pequeño cuerpo, que em va agradar molt, en parlo aquí, i en aquest altre post recomano dues pel·lícules que parlen de literatura i sexe: Quiero hablar de Duras… Continue reading Coses vistes a l’Atlàntida Film Fest
Dues propostes de temàtica literària (i sexual) molt xules dins l’Atlàntida Film Fest de Filmin. ‘Quiero hablar de Duras’ (Claire Simon, 2021) posa en escena, amb actors, les sessions de gravació de l’entrevista que Yann Andrea va fer amb una periodista per parlar de la naturalesa de la seva estranya relació amb Marguerite Duras. L’entrevista… Continue reading Literatura i sexe
L’opera prima de Laura Samani, Pequeño Cuerpo (Piccolo corpo, 2021) proposa una reflexió sobre el gènere i la identitat en la forma d’un drama d’època ambientat a la Itàlia rural del 1900 i que progressivament es va tornant un conte d’arrels mítiques i bellesa aclaparadora. La pel·lícula té dues protagonistes: Àgata, una dona que ha… Continue reading Posar nom, existir
L’escriptora Nathalie Léger havia d’escriure una breu entrada d’enciclopèdia sobre Barbara Loden, però poc a poc, aquesta actriu i directora es va convertir per a ella en una autèntica obsessió, que la va portar a indagar sobre la seva esquiva personalitat en un intens llibret titulat sencillament Vida de Barbara Loden (Ed. Sexto Piso). Actriu… Continue reading Vides obstinades
Hi ha qui troba que el cinema iranià és lent i avorrit. “La Ley de Teheran” ho desmenteix. La segona pel·lícula de Saeed Roustayi és un thriller de vella escola, a l’estil del que feien als anys 70 directors com William Friedkin. Està rodat amb un impressionant domini de la càmera, amb un ritme trepidant,… Continue reading L’imperi iranià de la droga
Elvis, de Baz Luhrman: amb els seus pros i contres, that’s entertainment! A favor: • El brilli brilli de Baz Luhrman, sempre a favor. El logo de la WB ple de diamants i pedres brillants m’encanta! • El muntatge, els moviments de càmera, les pantalles partides, el festival visual orgàsmic... Sí a tot. • Les… Continue reading Elvis: that’s entertainment!
La petita navalleta que Camila roba a la seva àvia l’ajudarà a defensar-se d’un intent d’agressió sexual per part d’un company de l’institut. Amb aquest petit símbol es crea un fil intergeneracional que ens parla de la lluita de les dones pels seus drets, des de la invisibilitat i el silenci de les nostres àvies,… Continue reading Les noies volen sortir
A hores d’ara, prop de 300.000 persones ja han vist Alcarràs. La segona pel·lícula de Carla Simón va guanyar l’Os d’Or, el principal guardó del festival de cinema de Berlín, en una fita històrica pel cinema català. És normal, doncs, que s’hagi produït un fenomen únic en el nostre cinema, convertint una pel·lícula independent, de… Continue reading Alcarràs, un estil de vida que desapareix
Cinema i altres urgències 