Cafès de París

Recentment he vist ‘Cleo de 5 a 7’, d'Agnès Varda, i ‘Fuego fatuo’, de Louis Malle, dues pel·lícules de la nouvelle vague filmades l’any 62 i 63 respectivament. I tot i que d’entrada les dues tenen un plantejament molt oposat -l'anhel de vida en una, el desig de mort en l'altra-, sí que hi he… Continue reading Cafès de París

La mare Rússia no estima els seus fills

Tot el cinema d’Andrey Zvyagintsev té una càrrega política que obliga a llegir les seves pel·lícules entre línies, i la seva obra més recent, Sin amor, no és cap excepció. Aparentment, el film relata -amb una fredor esfereïdora- la ruptura sentimental d’un matrimoni en procés de separació, posant especial atenció en els efectes que el… Continue reading La mare Rússia no estima els seus fills

Bategar

L’any 89 es va estrenar Longtime companion (Compañeros inseparables), la primera pel·lícula en tractar obertament el tema de la Sida i també, m’atreviria a dir, una de les primeres a mostrar les relacions homosexuals en tota la seva quotidianitat i normalitat. Tot i que aquí es va estrenar al 92, va arribar força abans que… Continue reading Bategar

El plaer de deixar-se meravellar

Les històries de dos pre-adolescents amb força coses en comú –són sords i han perdut els pares- s’entrecreuen en el Nova York dels anys 30 i els 70 per fer possible una meravella: la de la nova pel·lícula de Todd Haynes, “El museo de las maravillas (Wonderstruck)”que sense assolir el nivell de subtilesa del seu… Continue reading El plaer de deixar-se meravellar

Llàgrimes de sang

No puc dir exactament que és el que m’ha fascinat d' “El sacrificio de un cirvo sagrado”. No sé ni tan sols si l’he acabat d’entendre o si em convenç el que la pel·lícula m’explica. Però puc assegurar que les imatges de la nova obra de Yorgos Lanthimos m’han quedat impressionades al cervell i que… Continue reading Llàgrimes de sang

El desert com a territori alternatiu

Dos dels films més interessants que s’han pogut veure a la recent edició de l’Alternativa, el festival de cinema independent de Barcelona, passen al desert tot i portar el mar al seu títol. “El mar, la mar” i “El mar nos mira de lejos” dos documentals amb una vocació artística que els situa en la… Continue reading El desert com a territori alternatiu

L’actualització de Blade Runner

Blade Runner 2049

Amb la més que notable Arrival en el seu currículum, Denis Villeneuve havia fet prou mèrits com per assumir el repte de dirigir la seqüela de la mítica Blade Runner. Trenta anys després del film original, Blade Runner 2049 ens presenta un nou agent blade runner, interpretat per Ryan Gosling, que farà una descoberta que… Continue reading L’actualització de Blade Runner

Terror vintage i fascicles col·leccionables

Per ser una pel·lícula de terror, Verónica m’ho ha fet passar molt bé. Potser té a veure amb el fet que l’acció té lloc l’any 91 i la protagonista és una nena de 15 anys, que si fa no fa és el que jo era l’any 91. I en aquella època tot això de la… Continue reading Terror vintage i fascicles col·leccionables

Les seductores

De vegades m’agradaria que m’agradessin molt més les pel·lícules de Sofia Coppola. Després d’haver vist El seductor de Don Siegel, esperava amb candeletes La seducción, però la veritat és que m’ha deixat bastant indiferent i molt a favor de la versió protagonitzada per Clint Eastwood i Geraldine Page l'any 71. Encara que La seducción s’hagi… Continue reading Les seductores

En defensa del cinema-espectacle

Dunkerque és un espectacle audiovisual molt potent. M’ha agradat molt, però no com a pel·lícula bèl·lica o històrica. L’he gaudit com a cinema-espectacle total. M’és bastant igual si no respon exactament als fets històrics, si no es veuen els nazis o si els francesos hi queden malament. El que m’interessa de Dunkerque és la manera… Continue reading En defensa del cinema-espectacle

Costa-Gavras, compromís polític, passió pel cinema i modèstia

(crònica publicada al digital Núvol) No feia ni 24 hores que el director greco-francès Costa-Gavras havia recollit el XXIX Premi Internacional Catalunya quan va comparèixer davant una audiència que va omplir la sala Laya de la Filmoteca de Catalunya. Però la modèstia de la que va fer gala durant tota la conversa no va poder… Continue reading Costa-Gavras, compromís polític, passió pel cinema i modèstia

Dos amants es miren

Les ciutats sempre han estat un bon escenari per explicar històries d’amor fugaç. Deu ser cosa de l’anonimat de les metropolis. A Porto, la ciutat portuguesa és l’escenari per a una història de guanys i pèrdues, d’inicis i finals, de present i de records, tot allò que defineix la història d’amor entre Jake (Anton Yelchin) i Mati… Continue reading Dos amants es miren