Jackie Kennedy en primer pla

Crítica de la pel·lícula Jackie

A la seva darrera pel·lícula, Pablo Larraín posa Jackie Kennedy en primer pla. I mai millor dit, ja que una de les coses que més criden l’atenció d’aquesta obra monumental que és Jackie, són els continus primers plans de l’actriu Natalie Portman, que omple la pantalla metafòricament i  literal. La pel·lícula reconstrueix els dies posteriors… Continue reading Jackie Kennedy en primer pla

La presència de l’absència

Crítica de Felices Sueños de Marco Bellocchio

Una de les coses que més m'agraden de Marco Bellocchio és l'aire aparentment sobrenatural que sovint tenen les seves pel·lícules. Felices sueños també adopta aquesta aurèola misteriosa a traves de la figura de la Belfagor, un fantasmagòric personatge televisiu que el nen protagonista converteix en el seu àngel protector després de quedar orfe de la… Continue reading La presència de l’absència

De què va Toni Erdmann?

Anava bastant preparada per veure Toni Erdmann, però tot el que es pugui llegir sobre la premiadíssima pel·lícula de Maren Ade abans de veure-la no és suficient per enfrontar-se a aquesta obra desconcertant. 24 hores després de sortir del cinema encara seguia donant-li voltes al sentit d’una pel·lícula que, d’entrada, s’ha venut sota l’etiqueta fàcil… Continue reading De què va Toni Erdmann?

Maggie’s Plan: El plan de les dones independents

El nom de Woody Allen aviat deixarà d'estar associat a un director per passar definitivament a definir un subgènere de la comèdia urbana, intel·lectual, neuròtica i amb Nova York de fons. Dins aquest paràmetres s'emmarca la deliciosa Maggie's Plan, de Rebecca Miller. La Maggie del títol és un enèsima variació del personatge que s'ha creat… Continue reading Maggie’s Plan: El plan de les dones independents

Oliver Stone canonitza Edward Snowden

Fa uns mesos vaig escriure un article sobre les pel·lícules que es basen en fets de l’actualitat relativament recent. Em cridava l’atenció especialment la presència de biopics sobre personatges tan actuals com Steve Jobs, Mark Zuckerberg (La red social) o Julian Assange. L’Snowden d’Oliver Stone s’emmarca en aquesta tendència del cinema dels fets urgents. És… Continue reading Oliver Stone canonitza Edward Snowden

La propera pell: els límits difusos de la identitat

En una de les escenes culminants de La propera pell, en què el personatge de Leo interpretat per Àlex Monner recorda un episodi de la seva infantesa, la imatge es torna onírica i el fons pràcticament desapareix. La seva mare, a qui dóna vida Emma Suárez, havia oblidat el capítol i sembla dubtar de la… Continue reading La propera pell: els límits difusos de la identitat

Terence Davis filma la poesia d’Emily Dickinson

emily-dickinson-terence-davis-judith-vives-critica-cinema

Com abordar la biografia d’una autora com Emily Dickinson, que en una vida de reclusió autoimposada, va fer una transferència d’emocions i sentiments als seus poemes? Recórrer als seus textos sembla l’única manera possible, segons es dedueix dels bons resultats que li ha donat al director Terence Davis. En el seu film Historia de una… Continue reading Terence Davis filma la poesia d’Emily Dickinson

La mantis d’Isabelle Huppert a Elle

Aquests dies tenim la gran fortuna de poder gaudir doblement d’Isabelle Huppert i comprovar que avui és, probablement, la millor actriu del cinema europeu i internacional. La podeu veure a El porvenir, en el paper d’aquesta professora de filosofia que accepta amb serenitat i maduresa el inesperats canvis en la seva vida. I també la… Continue reading La mantis d’Isabelle Huppert a Elle

Tarde para la ira: Un thriller com els d’abans

tarde para la ira, crítica de Judith Vives

Sou dels que penseu que ja no es fan pel·lícules com les d’abans? Aneu a veure Tarde para la ira, una pel·lícula de tall clàssic i aires de western, que sap treure molt bon partit d’aquest tema tan cinematogràfic com és el de la venjança. Ho fa en el format d’un thriller tens, elegant, contingut… Continue reading Tarde para la ira: Un thriller com els d’abans

Desde allà: desig, domini i amor

Desde allà és la pel·lícula que, contra tot pronòstic (i amb un jurat presidit per Alfonso Cuarón), va guanyar el Lleó d’Or de la Mostra de Venècia del 2015. Aquesta producció veneçolana s’emmarca dins aquest tipus de cinema d’autor llatinoamericà minimalista i cru que fa uns anys que ens està regalant petites joies Dins la… Continue reading Desde allà: desig, domini i amor

Artificiosa seducció

Els directors de la nova fornada del cinema portuguès s’estan desvetllant com uns grans narradors d’històries, en el sentit més ampli de la paraula. El cas més paradigmàtic, tal i com podem comprovar aquests dies amb l’estrena de la seva trilogia Las mil y una noches, és el de Miguel Gomes: històries dins d’històries per… Continue reading Artificiosa seducció

Go west

La darrera pel·lícula de Jia Zhangke, Más allá de las montañas, reprèn el seu relat sobre la transformació social i econòmica de la Xina de les darreres dècades, i ho fa fidel a l'estil intimista, metafòric i de cert realisme màgic (aquí amb la projecció de futur a l'any 2025) que defineix el gran gruix… Continue reading Go west