Tot torna a començar

moving.boxes_

Fa poc més de deu anys em vaig traslladar de pis. Recorria les habitacions encara buides, amb la meva vida tancada en capses, amb quadres apilats a la paret, amb el test d’una planta que floria entre els braços, amb els ulls ben oberts, amb la il·lusió de la descoberta, amb la urgència de la nova vida.

Va ser llavors quan vaig descobrir la porta a un espai inesperat, una cambra pròpia virtual, un lloc secret i a l’hora obert a mil mirades. Vaig fer un pas i després un altre. L’abisme de l’espai infinit s’obria als meus peus i, teclejant lletres i més lletres, s’estenia per les meves mans.

Tantes coses per poder explicar i davant meu, un públic sense rostre, però ben present, que es va anar acostant mica en mica, amb la timidesa d’una relació que comença, i amb la mateixa curiositat.

La curiositat, sempre. Voler-ho saber tot de l’altre. Mirar-lo, acostar-s’hi, entendre’l. La curiositat com a forma de comunicació. La comunicació que ens fa ser. Jo sóc si em puc explicar, si puc explicar-te, si les lletres i paraules prenen sentit en els teus ulls, en el teu cap, en el teu cor.

Sí, la comunicació ha canviat. De la intimitat n’hem fet espectacle. Exposem a crits la nostra solitud i les espurnes de felicitat; projectem les nostres converses lluny enllà, socialitzem emocions perquè deixin de ser només nostres: potser així no ens fan tant de mal. Ens acostem per la xarxa, ens diem adéu pel mòbil, estimem a distància, callem en privat i parlem en públic. Contradictoris, imperfectes, la comunicació convertida en un exorcisme col·lectiu de les nostres pors i temors; amplificació dels nostres desitjos i passions, antídot de la mort, una forma de ser.

Jo sóc encara, vella i nova després d’aquest llarg camí. He buidat algunes de les caixes i n’he omplert d’altres. Algunes plantes s’han pansit, altres han florit de nou, i la urgència d’encetar un nou camí ara, en aquesta deriva, en la incertesa del món deu anys després, em fa tancar una porta per obrir-ne una altra. Amb curiositat renovada. Tot torna a començar.

Hi ha 3 comentaris

  1. Doncs et serè sincera Judith. Desconeixía aquesta finestra que vas obrir fa una dècada. Però t’asseguro que t’acompanyarè en aquesta nova aventura. Ja sigui per parlar de cinema o de qualsevol tema que estiguis indagant o descobrint. Ens anem llegint! ^^

  2. Deu anys enrere e vaig perdre la teva primera aventura. La meva vida llavors estava centrada en les meves dues filles, encara petites. No fa gaire que he obert la finestra de la famosa xarxa, però en aquella època ni tan sols la coneixia… Però ara no em perdré aquesta teva nova etapa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s