La cooperació per canviar el món

[Article publicat a la revista Valors i dins el projecte ‘Mataró Ciutat de valors‘]

La cooperació com a valor es defineix per l’acció d’un col·lectiu de persones que treballen en comú i sumant esforços per aconseguir el mateix objectiu. Es poden trobar molts exemples de cooperació en l’àmbit empresarial, en l’activitat de les ONG o en àmbits educatius o culturals. Però, què passaria si es plantegés una acció cooperativa d’abast mundial amb l’ambiciós objectiu de fer millorar el món? Aquesta és la premissa de la pel·lícula ‘Cadena de favores’, un títol que des de la seva estrena l’any 2000 s’ha convertit en un dels grans referents dins el cinema de valors, i que posa un especial èmfasi en el valor de la cooperació.

 ‘Cadena de favores’ té com a protagonista a Trevor, un nen que, animat pel seu professor de ciències socials, idea un enginyós mètode per millorar les relacions entre les persones i fer del món un lloc millor. El sistema que planteja Trevor és d’una senzillesa aclaparadora: una cadena de favor en la que cada persona es dedicarà a ajudar a tres persones més sense condicions i sense esperar res a canvi. El menut és el primer en iniciar aquesta cadena, allotjant i oferint aliments i diners a un jove drogadicte que viu al carrer.

Dirigida per Mimi Leder i protagonitzada per Kevin Spacey, Helen Hunt i Haley Joel Osment, la pel·lícula es presenta en un format molt convencional de drama romàntic i planteja diverses trames paral·leles, que van des dels problemes d’alcohol de la mare del protagonista a la història amb el mestre i la investigació que un periodista farà de les conseqüències de la cadena de favors iniciada per Trevor. És, precisament, les implicacions ètiques i morals de la iniciativa d’aquest nen el més interessant d’aquest film que fa, sens dubte, una gra contribució al debat sobre la cooperació, la solidaritat, la dedicació als altres, al filantropia i la responsabilitat social.

Una de les conclusions més evidents que es poden extreure de ‘Cadena de favores’ és que per canviar el món –o per fer progressar la societat – no calen grans accions ni projectes complexos, sinó petites accions mogudes, això sí, per una gran força de voluntat i per la consciència de la importància de cooperar amb els altres.