Respostes científiques a dubtes espirituals

Fotograma de la pel·lícula Orígenes

Sitges 2014 premia ‘Orígenes’ un drama científic que busca respostes a l’existència del més enllà

Mike Cahill ja va sorprendre l’any 2011 a Sitges amb la seva emocionant opera prima “Another Earth”, una pel·lícula de ciència ficció amb rerefons filosòfic sobre una estudiant del MIT que entrava en contacte amb un planeta terra paral·lel. El bon regust que va deixar aquesta pel·lícula feia que el seu segon llargmetratge, ‘Orígenes’ s’esperés amb certes ganes al Festival de Sitges 2014, on finalment s’ha endut el premi a la millor pel·lícula.

El títol original de la pel·lícula, I Origins, planteja un joc de paraules entre el jo i l’ull, que és la matèria que estudia el protagonista del film: un biòleg molecular (Michael Pitt) que investiga sobre l’evolució dels ulls fa un descobriment inesperat amb implicacions filosòfiques i espirituals que posen en qüestió tant les seves fermes creences científiques com el seu escepticisme sobre l’existència d’un “més enllà” o un ésser superior.

Amb aquest argument, ‘Orígenes’ torna a posar sobre la taula el debat mai resolt entre ciència i espiritualitat. Un tema que s’ha abordat al cinema en diverses ocasions i resultat diversos, des del críptic ‘2001’ de Kubrick fins a la mística ‘Contact’ de Robert Zemeckis. ‘Orígenes’ segueix més en l’estela d’aquest darrer film, posant el focus en el personatge del científic descregut que només es refia d’allò que pot demostrar amb dades de laboratori. Fins que una sèrie d’atzars i casualitats que prenen la forma d’un amor amb final tràgic fan aparèixer els dubtes que faran trontollar la seva vida.

Amb aires i vocació de drama abans que de pel·lícula de gènere, ‘Orígenes’ resulta més interessant en la seva primera part, on es combina la investigació científica de l’ull amb la petita història d’amour fou del protagonista. En la segona part, quan es planteja obertament el debat espiritual, la pel·lícula comença a transitar per la delicada línia que separa el debat científico-filosòfic del new age de postaleta. Però Mike Cahill torna a fer gala, com ja va fer amb ‘Another Earth’, de la seva elegància i contenció, que són les claus per les quals ‘Orígenes’ no se li ha escapat de les mans (ni tan sols en les seqüències estereotipades que tenen lloc a l’Índia, la part més fluixa de la pel·lícula). Cal fer l’esforç de quedar-se fins al final de tot dels títols de crèdit, per quedar-se amb una dada més que ajuda a reinterpretar el discurs que Cahill planteja amb el seu film.

Però més enllà de girs i sorpreses, és la moderació i el bon gust d’aquest realitzar nord-americà el que pot explicar també perquè aquest film, davant altres propostes més arriscades, ha captivat el jurat del Sitges 2014. Un jurat contemporitzador que ha buscat equilibris i ha mirat de quedar bé amb tothom, segons sembla indicar el fet que pràcticament totes les categories del palmarès s’hagin resolt amb ex-aequos i mencions especials.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s