Una declaració d’amor als llibres

[Text publicat al programa de la tertúlia i cinefòrum sobre “Balzac y la costurera china” a la biblioteca Antoni Comas de Mataró]

Que una novel·la d’èxit acabi sent adaptada al cinema és un fet relativament habitual. La literatura ha servit d’inspiració per a centenars i milers de pel·lícules que han adaptat llibres amb més o menys rigor, fidelitat i èxit. Però que sigui el propi autor del llibre qui s’encarregui de dirigir-ne l’adaptació cinematogràfica és una autèntica raresa. Com a molt, podem veure acreditat l’autor com a guionista o productor de la pel·lícula. En el cas de “Balzac y la joven costurera china”, observem als crèdits de la pel·lícula que el director és Dai Sijie, el mateix autor d’una novel·la de marcats trets autobiogràfics. Potser precisament aquesta implicació emocional amb la història que relata és la que ha impulsat a Dai Sijie a encarregar-se de la direcció d’aquest film. Coproduïda entre França i Xina, la versió en pel·lícula d’aquesta novel·la és una senzilla, preciosista i subtil declaració d’amor als llibres i a la cultura com a via per a la llibertat, l’educació i el triomf de les idees per sobre de qualsevol dictadura o atemptat als drets humans.

A principis dels anys 70, la Xina segueix estant sota el jou de la revolució cultural. Dos joves, Luo i Ma, ambdós fills d’intel·lectuals de ciutat considerats per l’aparell del partit com a enemics del poble, són enviats per a la seva “reeducació” a una regió perduda del Tibet. Ma i Luo assumeixen la seva nova vida, marcada per unes dures condicions de treball als camps d’arròs. La seva experiència canvia quan un dia coneixen un vell sastre i la seva encantadora neta, la “Petita costurera”. Tot i els prejudicis inicials, aviat Luo i Ma descobreixen que la jove oculta unes idees i inquietuds molt diferents de les que se li suposa pel seu origen humil i rural. La jove costurera sap que un altre noi del programa de reeducació amaga una maleta plena de llibres prohibits. En conxorxa amb els dos joves, decideixen robar la maleta, que els obria un món totalment nou: el de la gran literatura europea. A través de les trobades clandestines per compartir la lectura de les obres de Balzac i altres, es va teixint una profunda relació d’amor i amistat.

Dai Sijie, escriptor i director xinès exiliat a França, s’ha inspirat en les seves pròpies experiències en un centre de reeducació similar, on va estar condemnat entre els anys 1971 i 1974. L’any 84 va traslladar-se a França per prosseguir els seus estudis d’art i cinema. A França va descobrir el cinema europeu i es va enamorar de cineastes com Luis Buñuel, a qui sovint cita com a influència. No és Buñuel, però, sinó un realitzador francès de la nouvelle vague, el que ens ve al cap quan veiem “Balzac y la joven costurera china”. Parlem de François Truffaut, que en dos dels seus films més coneguts, “Jules et Jim” i “Farenheit 451”, toca dos dels temes centrals de l’obra de Dai Sijie: el trio amorós, per una banda, i la resistència cultural (amb llibres prohibits inclosos) com a mode de resistència a un règim autoritari.

Malgrat les crítiques òbvies al règim comunista que inclou “Balzac i la jove costurera xinesa” –el llibre està prohibit a la Xina-  l’autor no va tenir problemes per rodar la pel·lícula al seu país d’origen.