CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

[Text escrit pel programa de mà del cinema Foment]

Les notícies que cada dia ens arriben sobre l’ascens del jihadisme fan de Timbuktú una pel·lícula tristament necessària. El director maurità Abderrahmane Sissako ha volgut, amb aquest film metafòric i subtil, mostrar i al mateix temps advertir dels mètodes d’un sistema repressor i violent que mica en mica es va filtrant per tot arreu –fins i tot a un petit poblat de ramaders al bell mig del desert de Mali– imposant lleis absurdes que ni tan sols els seus defensors són capaços d’arribar a entendre.

Amb una mirada poètica i plena de metàfores, aparentment amable malgrat la seva cruesa, el cineasta maurità no es talla en la seva crítica i denúncia d’una situació que, avui, sembla anar a molt més. Davant la barbàrie i la foscor, Sissako hi avantposa la tolerància i la cultura.

Sissako, un dels grans representants del sempre desconegut cinema africà, ha comptat amb la producció francesa per poder tirar endavant aquest film que es va estrenar a Cannes, que va triomfar als Premis Cesar i que va ser nominada a millor film de parla no anglesa als Oscars de Hollywood. ‘Timbuktú’ s’inspira en uns fets reals: la lapidació a Mali d’una parella amb fills que vivieun junts però no estaven casats.

La pel·lícula destaca per la seva narració esquemàtica i simbòlica, a partir de petites situacions -bellament fotografiades- que retraten aquest ascens del terror jihadista. I en resposta a l’absurd mecanisme que mou el terror, el director hi contraposa les arts, el coneixement, la cultura, com una via de resistència.