Els herois de la transparència

[Article publicat a la revista Valors]

La pel·lícula inaugural del festival DocsBarcelona celebrat a finals de maig a la capital catalana va ser La Lista de Falciani, un documental sobre el robatori de dades que Hervé Falciani va fer al banc suís HSBC. Les dades usurpades per Falciani, treballador del banc i ell mateix fill de banquer, va posar de manifest que l’evasió fiscal és una pràctica habitual especialment entre grans fortunes. El film, que té a Falciani com a protagonista central, mostra com el seu robatori va treure a la llum el frau fiscal i va obrir un debat controvertit i encara pendent de resolució sobre quins han de ser els límits de la privacitat bancària.

Aquesta primavera també ha arribat als cinemes catalans un altre documental, Citizen Four, de Laura Poitras, centrat en aquest cas en la figura d’Edward Snowden, l’exempleat de la CIA i l’Agència Nacional de Seguretat dels Estats Units que l’any 2013 va filtrar, a través de The Guardian i The Washington Post, documents classificats com a alt secret sobre diversos programes de seguretat i vigilància massiva. En aquest cas, el documental mostra les primeres trobades d’Snowden amb els periodistes que van fer pública aquesta informació confidencial, que va demostrar l’espionatge i control al qual està sotmesa la població.

El cinema de ficció s’ha fixat, per altra banda, en una altra figura en la línia de les anteriors, el també controvertit Julian Assange. El quinto poder, de Bill Condon, reconstrueix amb una visió hollywoodenca i certament interessada el cas de la microfiltració de documents confidencials referents als serveis d’intel·ligència nordamericans, conegut com a Wikileaks.

Aquestes tres pel·lícules parlen, a partir de tres personatges peculiars i carismàtics, sobre el control de la informació i l’opacitat de governs i institucions. Assange, Snowden i Falciani s’han convertit, en aquesta era digital en què les nostres vides privades semblen contínuament exposades a la llum pública a través de tota mena de canals, en una mena d’herois contemporanis de la transparència que, amb les seves accions, intenten treure la màscara del “gran germà” que sembla que, avui més que mai, tot ho controla.

El més paradoxal de tot plegat és que, convertits en el centre de l’atenció mediàtica per les seves accions arriscades, aquests tres personatges s’han acabat veient envoltants d’una capa d’opacitat que també genera dubtes sobre les seves motivacions personals. Falciani, que va ser a la presentació del seu documental a Barcelona, no va voler parlar d’aquesta qüestió. Queden, doncs, molts interrogants sobre la taula, però el més important és que aquests herois de la transparència han aconseguit que s’obri un debat profund sobre les llibertats civils del segle XXI.