L’art al setè art

La noche americana

Fins a principis del segle XX, l’art –entès com l’activitat realitzada amb finalitats estètiques i comunicatives i amb voluntat d’expressar una visió determinada del món- es va classificar en sis disciplines diferents: l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música, la dansa i la poesia. Va ser l’escriptori i poeta Ricciota Canudo, considerat el primer teòric del cinema, que va considerar que la cinematografia era “art plàstic en moviment” i, com a tal, mereixia formar part de la llista de disciplines artístiques. El cinema es va convertir, així, en el setè art.

El setè art, el més jove i contemporani, té la capacitat de copsar i transmetre en conjunt allò que la resta d’arts fan de forma individual: el cinema crea espais, modela formes, esculpeix amb la llum, retrata la realitat, copsa el moviment i crea amb el suport de la imatge, música i paraula. Cap altre disciplina és capaç d’aglutinar la resta i fer-ho creant un llenguatge propi, la influència del qual ha marcat la comunicació i la cultura del segle XX “and beyond”.

Però el cinema no ha oblidat mai la resta de les disciplines artístiques i ha convertit en pràcticament un subgènere el cinema sobre art i artistes. A mode de guia breu, aquí va una llista de pel·lícules sobre les diferents modalitats de l’art.

Arquitectura: El vientre de un arquitecto, El manantial, Apuntes de Frank Gehry, ¿Cuánto pesa su edificio señor Foster?.

Escultura: La pasión de Camille Claudel (Rodin i Camille Claudel), A season of giants (Miquel Angel)

Pintura: El loco del pelo rojo (Van Gogh), La joven de la perla (Rembrantd), Caravaggio, Mr. Turner, Los fantasmes de Goya, Love is the devil (Francis Bacon), Basquiat, Yo disparé a Andy Warhol, National Gallery, El tormento y el èxtasis (Miquel Angel), El sol del membrillo (Antonio López).

Música: Amadeus (Mozart), El pianista, Whiplash, Tot els matins del món, El silenci després de Bach, Immortal beloved (Beethoven), Bird (Charlie Parker), Shine, This is spinal tap, Los chicos del coro, El quarteto, Fama.

Dansa: Pina, El cisne negro, Billy Elliot, La compañia, Flashdance, Las zapatillas rojas, Noches de sol, Ginger y Fred, A Chorus Line, Dirty Dancing.

Poesia: Vidas al límite (Verlaine i Rimbaud), El cartero y Pablo Neruda, Howl (sobre Allen Gingsberg), Remando al viento (Lord Byron), Sylvia (Sylvia Plath), El club de los poetes muertos.

I, evidentment, el cinema també ha parlat sovint sobre sí mateix: El crupúsculo de los dioses, La noche americana, Cantando bajo la lluvia, Cinema Paradiso, The Artist, Barton Fink, Maps to the stars, Ed Wood, Mullholland Drive, The Player, La invención de Hugo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s