Aquest mes de juliol he vist els dos grans clàssics de Murnau i, casualment, ha estat en el marc de dos festivals de música: Nosferatu, amb improvisacions a l’orgue, dins al Festival Internacional d’Orgue de Mataró; i Amanecer, amb música de Bach en directe a la Filmoteca de Catalunya dins el Festival Bachcelona.
El cinema es va introduint cada vegada més dins les programacions de festivals de música i en el repertori d’orquestres i sales de concerts, com un suport diferent i com un reclam per a nous públics. I tenir l’ocasió de recuperar joies com les de Murnau en pantalla gran no té preu.
Per cert, que veient Amanecer vaig rememorar l’eufòria amb què vaig sortir del cine la primera vegada que la vaig veure, ara fa vint anys quan jo només en tenia 19, i espero poder-la tornar a repetir quan estigui a punt de fer-ne seixanta.
Cinema i altres urgències 