Tendències amb valors

IMG_0550

Després d’una dècada escrivint únicament de cinema, el passat mes d’octubre vaig donar un tomb a la meva col·laboració amb la revista Valors amb una nova secció de “Tendències”. Es tracta de parlar de propostes de tots els àmbits que agafin volada o que es posin de moda i destacar-ne els seus valors positius.

Us deixo amb el primer article de la sèrie, dedicat a la moda del running.

Si hi ha una tendència que els darrers anys s’ha imposat amb força i s’ha estès més ràpidament que la pólvora, aquesta és sens dubte la moda del running. Però, com és que parlem d’una moda si l’activitat esportiva de córrer és, probablement, de les més antigues de la història? Ens podem remuntar als  primers atletes de l’antiga Olímpia i segurament molt més enllà. En aquella època, això segur, no li deien “running” ni perdien el cap per instal·lar-se aplicacions a l’iphone que calculin els quilòmetres correguts i les calories cremades en el camí. Però l’activitat, en essència, no ha canviat. I els seus valors, tampoc.

Sembla que tothom està més o menys d’acord en la causa del boom del running. La crisi econòmica que va deixar moltes persones a l’atur, amb l’estrès, el desànim i l’angoixa que aquesta situació porta associada, va abonar el terreny. Sortir a córrer va ser –i és- per a la majoria de gent que la practica una forma d’esbargir-se de les pròpies cabòries al mateix temps que es fa salut, i tot plegat a un preu força mòdic. Això, en teoria.

Al voltant d’aquesta activitat esportiva s’ha desenvolupat tot un negoci que va des de la venda de les sabatilles per córrer passant per la roba, els complements, les apps per al mòbil, els entrenadors personals, les inscripcions a les curses o els productes dietètics especialitzats. Fins i tot grans cadenes de moda diguem-ne generalista han fet un racó per vendre malles i tops de colors fluorescents per lluir “a la moda” quan sortim a córrer al carrer. Un fenomen que posa en evidència les llums i les foscors del sistema capitalista, capaç de convertir qualsevol circumstància en oportunitat de negoci.

Ens podem mirar el running des de l’altra cara de la moneda. Cal tenir present, per exemple, el risc de tornar-nos-en addictes. Un 18% de persones pateixen addicció a la pràctica esportiva, perquè l’alliberament d’endorfines al cervell, aquelles hormones que ens fan sentir tant bé, poden tenir un efecte molt potent i difícil de controlar. També cal valorar l’impuls que ens fa sortir a córrer. Si només ho fem “per la moda” o per no quedar-nos sense conversa entre els companys de feina o de colla, potser també ens ho hem de replantejar.

No obstant això, els enormes beneficis del running han corregut de boca en boca i avui parlem d’un autèntic fenomen social, capaç de mobilitzar milers de persones que corren amunt i avall dels carrers i parcs de les ciutats, i que participen de forma entusiasta en tota mena de curses populars, mitges maratons o maratons completes que, fruit d’aquesta moda, han proliferat arreu del territori. Entre aquestes valors positius, òbviament, destaquen tots aquells que són beneficiosos per la pròpia salut (física, però també mental), i en aquest sentit, que es posi de moda una activitat saludable i sostenible és una gran notícia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s