El Zumzeig Cinema ha estrenat la versió restaurada de Sayat Nova, també coneguda com El color de la granada, de Sergei Paradjanov, que l’any 1968 va atrevir-se a burlar les normes del cinema realista soviètic amb aquest film fascinant, críptic i d’una bellesa gairebé insuportable. Sayat Nova evoca a través d’imatges simbòliques la vida d’un cèlebre poeta-trobador armeni anomenat, justament, Sayat Nova. L’univers visual del film connecta amb aquella línia del llenguatge cinematogràfic iniciada per Mélies i que després ha seguit per vies poc convencionals al llarg del segle XX i XXI. Sayat Nova, la influència de la qual jo crec que es deixa veure en el cinema de Derek Jarman, de Greenaway, de Tarsem i fins i tot de Terry Gilliam, per posar alguns noms, és una de les cimes injustament oblidades d’aquest cinema evocador, màgic i poètic. Per això, crec que val la pena aprofitar aquesta ocasió única per descobrir-la. Espero que les imatges de la pel·lícula us acabin de convèncer.
Cinema i altres urgències 