La bellesa insuportable de Sayat Nova

El Zumzeig Cinema ha estrenat la versió restaurada de Sayat Nova, també coneguda com El color de la granada, de Sergei Paradjanov, que l’any 1968 va atrevir-se a burlar les normes del cinema realista soviètic amb aquest film fascinant, críptic i d’una bellesa gairebé insuportable. Sayat Nova evoca a través d’imatges simbòliques la vida d’un cèlebre poeta-trobador armeni anomenat, justament, Sayat Nova. L’univers visual del film connecta amb aquella línia del llenguatge cinematogràfic iniciada per Mélies i que després ha seguit per vies poc convencionals al llarg del segle XX i XXI. Sayat Nova, la influència de la qual jo crec que es deixa veure en el cinema de Derek Jarman, de Greenaway, de Tarsem i fins i tot de Terry Gilliam, per posar alguns noms, és una de les cimes injustament oblidades d’aquest cinema evocador, màgic i poètic. Per això, crec que val la pena aprofitar aquesta ocasió única per descobrir-la. Espero que les imatges de la pel·lícula us acabin de convèncer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s