Wanderlust és una paraula germànica que identifica el desig intens de viatjar, de deambular i d’explorar el món. Em fa feliç haver trobat la paraula precisa que identifica l’impuls que m’ha portat de Nova York a Roma, de Tokio a Toledo, de Los Angeles a Helsinki, de París a Saigon, de Sant Petersburg a El Caire, de Damasc a Copenhagen…
Mentre repasso mentalment la llista de destinacions dels meus viatges, també em ve al cap Barcelona, una ciutat que m’agrada (re)descubrir, a través dels seus carrers, els seus edificis, les seves botigues i restaurants i el seu encant. Del bullici de les zones turístiques a la quietud dels jardins mig amagats, de l’esplendor modernista a la solemnitat del gòtic, dels petits detalls als grans monuments.
De tant en tant, quan l’anhel de conèixer món es fa intens, surto a passejar pels carrers, i m’intento fixar en la ciutat com si no l’hagués visitat mai. És un exercici de creativitat recomanable per al cos i l’esperit, que t’ensenya a buscar nous enfocaments i a mirar les coses des d’una altra perspectiva.
Per això, he decidit autoimposar-me els deures de compartir en aquest blog el petit testimoni d’aquests passejades per Barcelona, esperant que serveixin per (re)descobrir-vos la ciutat i encomanar-vos una mica el virus amable del wanderlust.
Per estrenar la secció, us deixo algunes fotografies del Passeig de Gràcia.
I a vosaltres, què us ajuda a canviar de perspectiva?
Cinema i altres urgències 