[Text escrit pel full de sala del Foment Mataroní]
Hong Sang Soo és un dels directors de referència del cinema d’autor coreà, si bé constitueix una rara avis dins la potent cinematografia d’aquest país asiàtic. Aplaudit als millors festivals del món, Hong Sang-soo ha construït una filmografia pròpia molt característica, que per la temàtica i l’ús dels diàlegs fa que en ocasions fa que se’l compari –malgrat les distàncies- amb el cinema de Woody Allen o Eric Rohmer.
Les històries d’aquest director, i el seu darrer film no és cap excepció, giren al voltant de les relacions home-dona, amb els seus entrebancs i les dificultats de comunicació. Gairebé sempre trobem un personatge masculí relacionat amb el món del cinema (un director, un crític…) que, de pas en alguna ciutat, coneix una dona a la que desitja però gairebé mai pot conquistar. Aquest és també el fil argumental d’Ahora sí, antes no.
Les pel·lícules de Hong Sang Soo parteixen sempre d’aquesta estructura mínima (que sempre passa per emblemàtiques converses de bar amenitzades pel licor coreà soju) i es van construint sobre les variacions formals que caracteritzen el cinema d’aquest autor coreà. El director juga amb els temps, amb els metarelats, amb els personatges, per plantejar subtilment la reflexió sobre els límits del llenguatge cinematogràfic.
Ahora sí, antes no ens explica la mateixa història dues vegades: el desencontre d’un director de cinema i una pintora. Són dues històries pràcticament idèntiques amb petits matisos que poden semblar intranscendents, però que modificaran l’essència de la relació entre els dos personatges. La pel·lícula convida l’espectador a entrar en un joc intel·lectual, que pot posar a prova la seva paciència, però que també convida a pensar sobre la fragilitat de les relacions, sobre les màscares que ens posem i sobre les conseqüències de manipular la imatge que projectem als demés.
Cinema i altres urgències 