Dues rareses per sortir del cinema amb un somriure

Esperando al rey, de Tom Twyker, amb Tom Hanks

Sempre m’ha semblat que Tom Hanks és molt millor actor del que aparenta, un intèrpret bastant honest i sobretot, un grandíssim comediant. Reconec que algunes de les seves pel·lícules em fan molta mandra, però quan aconsegueix arrossegar-me al cinema, la majoria de vegades surto més contenta del que esperava, i gairebé sempre és gràcies a la seva contribució.He anat a veure Esperando al rey perquè la suma Tom Hanks + Tom Twyker em despertava certa curiositat. No he llegit la novel·la de Dave Eggers en què es basa Esperando al rey. I encara no sé si és un drama o una comèdia, un film polític o una història d’amor. Però en la seva absurda estranyesa, entre delirants flashbacks, secundaris rarets i espectaculars imatges d’Aràbia Saudí, la pel·lícula i el seu patètic protagonista ha fet que sortís del cinema amb un inesperat somriure de satisfacció.

 

Theo y Hugo París 5:59

Una mica de postureo Gaspar Noe por aquí, de postureo Leos Carax por allà i de postureo Richard Linklater per tot arreu, amb una llarga seqüència de sexe bastant (molt) explícita per arrencar i després, dos tios amunt i avall pels carrers de París fins a arribar a un dels finals més macos que podreu veure aquest any en pantalla. La pel·lícula es titula Theo & Hugo París 5:59 i explica, en temps real, l’inici de la història d’amor entre en Theo i l’Hugo. Només per saber què passa a les 5:59 val la pena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s