[Article publicat a la secció de Tendències amb Valors de la revista Valors]
L’estiu del 2016 passarà a la història com l’estiu del Pokémon Go. Des del seu llançament a principis de juliol, la versió per a mòbils del joc que Nintendo ja va popularitzar als anys 90 s’ha convertit en un fenomen de masses sense precedents. I al seu entorn, defensors i detractors s’han enfrontat en un duel èpic a l’alçada de les batalles que mantenen els diferents pokémons entre sí. Tot plegat, mentre Nintendo veia pujar el valor de les seves accions i grans corporacions com Google o Facebook es freguen les mans davant les possibilitats que se’ls presenten amb aquesta nova tecnologia de la realitat virtual i la realitat augmentada.
El joc aprofita tecnologies ja existents, com la de la geolocalització, per situar el jugador en un mapa ple de criatures pokémon, que s’han de caçar amb unes pokeballs que, al seu torn, es poden recollir a les pokeparades. També hi ha gimnasos on es poden entrenar i posar a lluitar les criatures que s’han caçat.
La gràcia del joc és que tot aquest món virtual es materialitza en el món real, per la qual cosa el jugador es veu obligat a sortir al carrer i caminar per caçar pokemons, fer pokeparades o anar als gimnasos. I aquesta novetat s’ha convertit en l’element positiu més destacat del joc, ja que realment obliga els jugadors a deixar de banda la vida sedentària que fins ara havíem associat als videojocs. Amb el Pokémon Go s’ha de caminar, i molt, si es vol aconseguir caçar moltes bestioles i anar pujant de nivell en el joc.
I, és clar, caminant es descobreixen molts racons de les ciutats. Els creadors del joc han tingut l’encert de situar les Pokeparades en indrets més o menys emblemàtics, i també en llocs curiosos com ara escultures, graffitis, cartells i altres landmarks que permeten fixar-nos en detalls del nostre entorn que sovint passen desapercebuts. Una altra manera de fer turisme, si voleu.
La bogeria del Pokémon també ha provocat trobades multitudinàries més o menys espontànies, des de les pokequedades de Madrid i Barcelona fins al col·lapse que es va produir a Central Park de Nova York quan va aparèixer un dels Pokemons més rars i difícils de caçar. Els partidaris del joc defensen que així és relacionen i coneixen gent “real” dins aquest estrany món virtual. Hi ha qui afirma que el joc ajuda a superar situacions d’ansietat.
L’èxit del Pokémon Go és tal que ja l’han descarregat més persones que la popularíssima app Tinder, que serveix per lligar. El canal de pornografia YouPorn va felicitar Nintento per haver-los superat en nombre d’usuaris. Moltes botigues, comerços i museus han aprofitat el boom Pokémon per intentar atraure visitants amb el reclam de les bestioles.
Altres llocs, com el camp de Mathausen, han demanat que la gent no converteixi un espai de memòria i respecte en un pati de jocs. Els agents de seguretat han vist com el Pokémon ha causat problemes de tota mena, des de gent assaltant propietats privades fins accidents de carretera i morts accidentals. La cantant Beyonce, en un concert, va demanar als fans que deixessin estar el mòbil mentre ella actuava. El director Oliver Stone ha advertit del cataclisme totalitari que suposa una aplicació que controla la nostra atenció, els nostres moviments i el nostre temps.
Cara i creu d’una moneda milionària que pot estar marcant les línies d’un futur cada vegada més virtual o limitar-se a ser una moda passatgera en un món que cada dia busca estímuls nous més ràpids i immediats.
Cinema i altres urgències 