A “En el meu cap una rotonda” ens trobem un documental rodat a l’escorxador més gran d’Alger. El director Hassen Ferhani capta amb la seva càmera la cadència de la vida dins aquest escorxador, on sembla que res hagi canviat des de fa dècades, enmig d’una realitat social convulsa.
El documental ens mostra imatges de l’activitat quotidiana de l’escorxador, els moments de descans, l’entreteniment o la música. Hi ha imatges de gran impacte visual, com la del gatet enmig de les vaques degollades; i d’altres amb aroma costumista, com la dels treballadors jugant en un descans. Però sobretot, el que capta és la sensació de temps que no avança, malgrat que fora d’aquestes quatre parets alguna cosa sembla que vagi quallant lentament.
Ferhani deixa que la càmera parli per ella mateixa, tot i que ocasionalment el sentim fent preguntes als treballadors de l’escorxador: molts d’ells, gent gran que porta dècades en l’ofici, l’actitud conformista dels quals contrasta amb les inquietuds dels joves que anhelen una altra vida. A través de petits detalls en converses més o menys transcendents es va desvetllant el sentiment d’una generació cada vegada més indignada amb la realitat que li toca viure.
A través de les seves converses comencen a aflorar les inquietuds d’una classe social que veu com la seva vida ha anat empitjorant fins a un present desencantat i un futur incert: “morir, drogar-se o marxar en barco” són les úniques alternatives que tenen els joves, explica un dels testimonis, i en aquesta rotonda mental molts com ells se senten atrapats intentant trobar-hi una sortida.
[Article publicat originàriament al digital Núvol.com]
Cinema i altres urgències 