A “10 anys i divorciada”, la productora i documentalista Khadija Al Salamiposa l’atenció en una realitat tristament habitual a Iemen i d’altres països àrabs: la dels matrimonis amb nenes menors d’edat, en alguns casos consumats abans d’arribar a la pubertat, com és el cas de la protagonista del film.
Nojoom, amb només 10 anys, és obligada a casar-se amb un home molt més gran que ella, que abusa d’ella en la nit de noces. Però Nojoom fuig a la ciutat buscant una solució inèdita, el divorci. Amb una estructura narrativa molt clàssica i funcional –un flashback a partir del relat que la nena fa del seu cas al jutge- se’ns mostra el calvari de Nojoom.
A la segona part de la pel·lícula, la del judici, aflora tota la complexitat de la situació: la vida al món rural i les lleis que imperen a les tribus, que tenen poc a veure amb el relatiu “progrés” de les ciutats, on les dones poden aspirar a més drets, estudis i millors condicions de vida. En aquest sentit, és significativa l’escena en què l’advocada que defensa a Nojoom pronuncia mirant a càmera un petit monòleg advertint que aquest no és un cas aïllat, que més de 70.000 nenes són obligades a casar-se cada any a tot l’Orient mitjà, sent el Iemen el país amb un índex més alt.
Conscienciar sobre aquesta trista realitat és l’objectiu final d’una pel·lícula amb un aire bàsic i primitiu, que alleugereix la cruesa d’allò que explica amb l’ús de l’el·lipsi si, els tints melodramàtics i una fotografia colorista i poètica. Però alhora testimonia una realitat que de totes totes necessita ser visualitzada, denunciada i combatuda des de tots els fronts possibles. La Mostra de Cinema Àrab és un d’aquests fronts.
[Article publicat a Núvol.com]
Cinema i altres urgències 