Perles del Casa Àsia Film Fest

 

Diumenge es va clausurar el Casa Àsia Film Fest, una setmana dedicada al cinema oriental que ha omplert els cinemes Girona i el Caixafòrum d’una vuitantena de títols de cinematografìes com el Japó, la Xina, Corea, Tailàndia, Filipines o Nova Zelanda. Una ocasió única per comprovar el bon estat de salut del cinema oriental, que segueix el seu curs imparable al marge dels mandats de Hollywood i el cinema occidental, amb una admirable riquesa de mirades, creadors i propostes. En aquest article ressenyem alguns dels títols que més em van agradar.

Paths of the soul, de Zhang Yang  

Reconeguda en el festival amb el merescudíssim premi a la millor fotografia, Paths of the soul reconstrueix l’increïble peregrinatge que fa una família tibetana durant mesos i al llarg de 1200 kilòmetres fins a Lhasa. Rodada amb actors no professionals que realment van fer el peregrinatge, però amb un mínim guió que dramatitza allò just i necessari, el director Zhang Yang ens regala algunes de les imatges més impactants vistes en aquest festival, al mateix temps que ens qüestiona sobre la força de les creences i de la fe.

Hunt for the Wilder people, de Taika Waititi

La pel·lícula de cloenda del festival arribava amb el mèrit d’haver estat la més taquillera de l’any a Nova Zelanda. I és comprensible, gràcies a la seva combinació entranyable d’humor absurd, aventures i bons sentiments. Una feel-good movie per gaudir en família, però al mateix temps prou absurda i divertida com per no ennuegar-nos amb el sentimentalisme fàcil. La pel·lícula està dirigida per Taika Waitiki, actor i codirector d’aquell divertidíssim fals documental sobre la vida dels vampirs, Lo que hacemos en las sombras. En aquest nou film continua en la línia d’un humor blanc intel·ligent, per moments força pythonesc, capaç de fer versemblant una situació del tot increïble o, potser, de fer increïblement divertida una situació que, des d’un altre punt de vista, hauria fet aigües per tot arreu. En tot cas, un film per riure, per recomanar i per tancar el festival amb un bon regust de boca.

Yourself and Yours, de Hong Sang Soo

Era un dels títols més esperats. I és que pel·lícula rere pel·lícula, el director coreà Hong Sang Soo s’ha anat guanyant l’estima dels cinèfils selectes gràcies a una cinematografia de trets ràpidament identificables –els bars, les relacions entre homes i dones, l’alcohol, els directors de cinema, etc- i que al mateix temps sap sorprendre amb els seus originals jocs narratius. A Yourself and Yours, Hong Sang Soo torna de nou al seu territori habitual, el dels bars com a lloc de trobada d’homes i dones que realment no s’acaben de trobar mai del tot. En aquesta ocasió, el cineasta juga amb certa idea del Doppleganger amb un personatge femení esquiu i fugisser al desig que provoca en els homes.

The Wailing (L’estrany), de Na Hong-jin

El Casa Àsia Film Fest ha projectat un dels films que va aixecar més expectació al recent festival de Sitges. The Wailing comença com un d’aquests thrillers policíacs de gran factura a què ens ha (mal)acostumat del cinema coreà, i progressivament es va endinsant en un terreny indefinit entre el cinema de possessions i el de fantasmes. El film ens ofereix algunes seqüències rodades amb nervi i amb gran impacte estètic i emocional, com la de l’exorcisme, però potser la llargada del film i el seu imprecís i anticlimàtic final impedeixen que The Wailing sigui de tot rodona. Malgrat tot, queda  com un tens i interessant estudi sobre la naturalesa més profunda del mal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s