On són les dones?

La desigualtat entre els homes i les dones es continua reflectint dia rere dia als mitjans de comunicació. Només cal llegir alguns titulars per comprovar-ho. Mentre que els homes apareixen amb noms i cognoms i destacats pels seus èxits i mèrits, les dones sovint apareixen associades a conceptes com el matrimoni, la maternitat o la bellesa física i han de respondre a preguntes sobre com concilien la vida professional amb la personal, cosa que mai es pregunta als homes. En altres casos, la dona consta com a genèric: “la primera dona que…”, “nomenen una dona per tal càrrec…”. I és que la presència de les dones a les notícies no deixa de ser un reflex del sexisme imperant a la societat.

Un exemple l’hem tingut aquest estiu amb la cobertura mediàtica dels Jocs Olímpics de Rio. Tot i que les dones esportistes representen un 45% del total d’atletes olímpics, els homes han tingut tres vegades més cobertura que les seves companyes femenines. I no només això, sinó que en molts casos les notícies sobre les atletes dones han destacat més el seu aspecte físic o el fet de si estan casades o són mares. En alguns casos, s’ha pogut llegir com s’atribuïa el mèrit d’una medallista olímpica a la feina feta pel seu entrenador, home, és clar.

Un estudi de la Universitat de Cambridge es va dedicar a estudiar aquesta cobertura i les conclusions a les quals va arribar demostren les enormes diferències en el tractament de la informació quan es parla d’homes o de dones. A tall d’exemple, l’estudi apunta que en el cas dels homes s’acostuma a fer servir adjectius com “fort”, “ràpid” o “gran”, mentre que les dones apareixen associades permanentment associades a conceptes com “embaràs”, “soltera” o “casada”.

L’impacte de l’estudi de Cambridge ha deixat constància del sexisme imperant als mitjans de comunicació. Però també ha servit per provocar una reacció d’indignació per part de moltes dones –i també d’alguns homes- que reclamen un canvi de paradigma social. En aquest sentit, cal destacar el paper de les xarxes socials com a potent altaveu per visualitzar una realitat silenciada i conscienciar de la necessitat de canviar els enfocaments dels continguts informatius.

Un altre exemple el trobem en el projecte On són les dones, una campanya nascuda a les xarxes per denunciar la poca presència de dones als espais d’opinió dels mitjans de comunicació catalans. La iniciativa va néixer com una etiqueta a twitter i ha crescut fins a convertir-se en una pàgina web on, cada dia, es publica una comparativa entre el nombre d’homes i dones que participen a les tertúlies i a les columnes d’opinió dels diaris. El passat mes de juliol, en un acte al col·legi de periodistes, es va presentar el manifest On són les dones i es va donar el tret de sortida a aquesta campanya que pretén posar en evidència una vergonyant realitat, per tal d’aconseguir donar-li un tomb i normalitzar la situació.