Dues pel·lícules per rebre l’era Trump

Desierto, de Jonás Cuaron

Trump encara no és president i ja tenim dues pel·lícules en cartellera que parlen del malestar del país que l’ha votat en tromba. Per això, a una setmana de la seva presa de possessió, pot ser interessant plantejar-se aquesta sessió doble i fer un debat posterior.

Comancheria

Presentada al passat Festival de Sitges, Comancheria (Hell or High Water) té com a punt de partida la crisi de les subprimes i, més concretament, els efectes d’aquella crisi devastadora que va donar pas a la crisi econòmica mundial. En format de western contemporani, amb un aire crepuscular puntejat per les cançons de Nick Cave, el film de David Mackenzie segueix a dos germans (Chris Pine i Ben Foster) que, ofegats pels deutes de les hipoteques impagades, es llencen a una carrera d’atracadors dels mateixos bancs que els han portat a la ruïna. Un sheriff amb el rostre i veu d’un veterà Jeff Bridges (que he vist recentment a un altre western crític, La puerta del cielo) els van al darrera amb el mateix posat que el Wyatt Earp de Henry Fonda a Pasión de los Fuertes. La pel·lícula combina elements propis del western -cowboys, pistolers, indis, ranxos, cavalls i desert- en un drama social del segle XXI de grans personatges i millors diàlegs.

Desierto

Jonás Cuaron, fill d’Alfonso i coguionista de Gravity, signa aquest film que relata, en clau de thriller, el drama dels mexicans que travessen el desert i intenten passar il·legalment la frontera dels Estats Units. El territori que Trump vol emmurallar es converteix, a Desierto, en un camp obert on un pistoler racista i justicier es dedica a caçar els immigrants com qui mata marcians en un videojoc. La pel·lícula juga formalment a crear la màxima tensió amb el joc del gat i la rata i la seva posada en escena en els blancs deserts de Baja Califòrnia. En aquest sentit, el guió es nota forçat i amb situacions inversemblants (el pistoler encerta sempre el tret menys quan dispara a Gael Garcia Bernal, el protagonista), però aconsegueix mantenir el ritme i l’atenció. El film funciona millor si es mira com a al·legoria del conflicte i com a metàfora del malestar que ha portat Trump a ser president (cal recordar que la seva única proposta electoral és la construcció del mur a la frontera amb Mèxic). En una de les millor seqüències, l’immigrant interpretat per Garcia Bernal i el pistoler es persegueixen al voltant d’una gran roca, en un cercle infinit que il·lustra molt bé l’absurd de la situació: els mexicans busquen als Estats Units una oportunitat que sembla negada per als seus propis habitants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s