Dues pel·lícules per rebre l’era Trump

Trump encara no és president i ja tenim dues pel·lícules en cartellera que parlen del malestar del país que l’ha votat en tromba. Per això, a una setmana de la seva presa de possessió, pot ser interessant plantejar-se aquesta sessió doble i fer un debat posterior.

Comancheria

Presentada al passat Festival de Sitges, Comancheria (Hell or High Water) té com a punt de partida la crisi de les subprimes i, més concretament, els efectes d’aquella crisi devastadora que va donar pas a la crisi econòmica mundial. En format de western contemporani, amb un aire crepuscular puntejat per les cançons de Nick Cave, el film de David Mackenzie segueix a dos germans (Chris Pine i Ben Foster) que, ofegats pels deutes de les hipoteques impagades, es llencen a una carrera d’atracadors dels mateixos bancs que els han portat a la ruïna. Un sheriff amb el rostre i veu d’un veterà Jeff Bridges (que he vist recentment a un altre western crític, La puerta del cielo) els van al darrera amb el mateix posat que el Wyatt Earp de Henry Fonda a Pasión de los Fuertes. La pel·lícula combina elements propis del western -cowboys, pistolers, indis, ranxos, cavalls i desert- en un drama social del segle XXI de grans personatges i millors diàlegs.

Desierto

Jonás Cuaron, fill d’Alfonso i coguionista de Gravity, signa aquest film que relata, en clau de thriller, el drama dels mexicans que travessen el desert i intenten passar il·legalment la frontera dels Estats Units. El territori que Trump vol emmurallar es converteix, a Desierto, en un camp obert on un pistoler racista i justicier es dedica a caçar els immigrants com qui mata marcians en un videojoc. La pel·lícula juga formalment a crear la màxima tensió amb el joc del gat i la rata i la seva posada en escena en els blancs deserts de Baja Califòrnia. En aquest sentit, el guió es nota forçat i amb situacions inversemblants (el pistoler encerta sempre el tret menys quan dispara a Gael Garcia Bernal, el protagonista), però aconsegueix mantenir el ritme i l’atenció. El film funciona millor si es mira com a al·legoria del conflicte i com a metàfora del malestar que ha portat Trump a ser president (cal recordar que la seva única proposta electoral és la construcció del mur a la frontera amb Mèxic). En una de les millor seqüències, l’immigrant interpretat per Garcia Bernal i el pistoler es persegueixen al voltant d’una gran roca, en un cercle infinit que il·lustra molt bé l’absurd de la situació: els mexicans busquen als Estats Units una oportunitat que sembla negada per als seus propis habitants.