Quan no és el Facebook és el whatsapp, quan no és consultar els horaris del bus és llegir una referència a Tripadvisor, o consultar la temperatura local, o senzillament fer una cerca a google. Per no parlar de les fotografies i selfies. Per alguns, l’ús de la tecnologia i del mòbil s’ha tornat una autèntica addicció. Per a vuit de cada deu persones, mirar el mòbil és la primera acció quan es desperten. Per a la majoria, consultar el mòbil s’ha convertit en un gest inconscient i continu, que fem a casa, al carrer, a la feina, al cinema, en qualsevol esdeveniment, fent un cafè amb els amics o sopant amb la parella. Sigui com sigui, el mòbil ens enganxa, ens distreu i ens fa perdre molt de temps.
Hi ha qui ja ha dit prou i ha decidit desconnectar-se. Gent que ha canviat el seu iphone 7 per un mòbil preInternet, d’aquells que només permeten fer trucades i enviar SMS. Els membres d’aquesta nova “tribu urbana” dels desconnectats ja no fan servir el whatsapp i han recuperat l’antic costum de trucar per telèfon i quedar amb la gent cara a cara. I és que aquesta és precisament un dels objectius d’aquesta nova tendència, la de fugir del món virtual per tornar-se a centrar en la vida real.
I encara que d’entrada puguem pensar el contrari, el perfil dels “desconnectats” correspon principalment al de joves urbans d’entre 25 i 40 anys. Natius digitals i professionals que es passen tot el dia davant de l’ordinador, que han vist com la tecnologia els absorbia i els feia perdre el contacte amb el món que els envolta. No és el mateix que la tendència neorural que ha portat a molts professionals autònoms a instal·lar-se a zones rurals, masies i pobles fugint de l’estrés de les grans ciutats. Els desconnectats no renuncien a l’entorn urbà, sinó que han decidit moure-s’hi fugint de la extrema dependència de la tecnologia i del mòbil. Per això, molts han optat per un mòbil senzill i d’altres s’han racionalitzat l’ús d’internet, dedicant-hi només unes hores de consulta a la setmana.
El professor de filosofia Enric Puig, autor de “La gran adicción. ¿Cómo sobrevivir a internet y no aislarse del mundo?”, s’ha sumat al col·lectiu dels desconnectats després de conèixer de primera mà i recollir en el seu llibre les experiències d’altres persones que un dia van decidir deixar el mòbil en mode off. Per alguns, ha estat una decisió motivada per la necessitat de reconnectar amb el món real, alimentar les relacions personals enlloc de les virtuals i recuperar el temps perdut entre consulta i consulta a Internet. Altres defensen un posicionament més crític amb la manca de privacitat i el comerç amb les dades personals a la que ens veiem sotmesos cada vegada que donem el nostre mail o acceptem les condicions d’ús de les aplicacions gratuïtes.
El nombre de desconnectats va en augment, una tendència que enceta un debat interessant sobre els límits i els abusos de la tecnologia, i que també convida a reivindicar antics costums: gaudir de qualsevol experiència sense fer-nos una selfie, llegir durant hores sense que el mòbil ens distregui, mantenir una conversa amb els altres sense interrupcions o, fins i tot, recuperar el plaer de buscar la resposta de les nostres consultes a les biblioteques, als comerços o parlant amb la persona que tenim al costat.
Cinema i altres urgències 