Americana Film Festival, entre el passat i el futur del cinema independent

Crónica de Judith Vives sobre el festival Americana de cinema independent

Des dels anys noranta, la marca “cinema independent americà” identifica un tipus de cinema més o menys al marge dels criteris comercials, més crític i preocupat per la realitat social del país, i també amb aire fresc, creatiu i innovador. Aquests dies a l’Americana Film Festival celebrat als cinemes Girona hem tingut ocasió de constatar que l’onada de renovació que va representar el cinema “indie” als anys noranta es manté encara vigent, amb un cinema fidel a unes maneres de fer que van crear escola, però que també mira al futur amb noves propostes.

Dins la programació s’han pogut veure alguns dels “hypes” del cinema independent, com el film guanyador de la passada edició del festival de Sitges, Swiss Army Man, o la darrera i esperada pel·lícula de la directora Kelly Reichardt, Certain Woman, així com el retorn d’un dels grans noms del cinema independent, Todd Solonsz, amb el seu Wiener-Dog.

Aquestes han estat les sessions amb més èxit però no pas les úniques de gran interès. Especialment destacable ha estat la selecció de documentals que s’han pogut veure dins l’Americana Film Festival, amb Kate Plays Christine i Weiner com a títols de referència capaços de fer-nos reflexionar, des de casos particulars, sobre la realitat política i, sobretot, sobre el sensacionalisme en els mitjans de comunicació.

L’Americana Film Festival compta també amb una secció batejada “Next” on s’hi presenten el films dels creadors que poden tenir molt a dir en el futur. Dins aquesta secció s’han vist propostes tan originals com la My entire high school is sinking into the sea o el film inaugural del certamen, Donald Cried.

Christine  + Kate Plays Christine: L’Americana Film Festival ens ha donar l’oportunitat de realitzar un interessantíssim exercici cinematogràfic: conèixer la història d’un mateix personatge des de dues visions ben diferents. Christine Chubbuck va ser una periodista d’un canal televisiu local de Sarasota tristament famosa per ser la primera persona que es va suïcidar el directe davant les càmeres de televisió. El seu cas va inspirar vagament el premiat film “Network” però la realitat de la història és que la figura de Chubbuck havia quedat completament en l’oblit. Ara han coincidit aquests dos films, un de ficció i l’altre documental, que aborden des de dos punts de vista la figura d’aquesta periodista i les causes que la van portar al seu tràgic final. Christine opta per una reconstrucció clàssica “basada en fets reals” que intenta reflectir el procés de depressió i aïllament social d’aquesta dona. Kate plays Christine parteix de la tasca de l’actriu Kate Lyn Sheil per documentar-se i intentar entendre les motivacions d’un personatge real del que es coneixen molt poques dades, però que Lyn Sheil ha de reconstruir i interpretar. Tot i tractar-se d’un suïcidi en directe, les imatges del succés no s’han tornat a veure mai més. La diferència principal entre els dos films és que un d’ells reconstrueix el suïcidi a partir dels detalls que se’n coneixen, i l’altre decideix recrear-lo lliurement tot plantejant un debat ètic a l’espectador. Un debat que es complementa justament amb l’altra pel·lícula i que es posa en la línia del discurs sobre la violència a l’audiovisual que cineastes com Michael Haneke han abordat en la seva filmografia.

Weiner:  Un debat similar es pot obrir després de veure el documental Weiner, sobre el congressista demòcrata Antonhy Weiner. Casat amb la consellera i mà dreta de Hillary Clinton, Huma Abedin, Weiner va veure truncada la seva prometedora carrera al Congrés i més tard la seva possibilitat de ser alcalde de Nova York després que es fessin públics uns missatges sexuals –sexting- que va enviar a diferents dones. Més enllà de l’anècdota, i de retratar la duríssima caiguda del personatge pràcticament en primera persona, el gran interès d’aquest documental és el debat que enceta sobre la hipocresia de l’electorat, que després de condemnar Weiner per uns fets aliens a la seva trajectòria política, ha estat capaç de convertir en president a Donald Trump, que si fa no fa  s’ha vist embolicat en situacions similars o pitjors.

Certain Women: Hi havia moltes ganes de veure la nova i premiada pel·lícula de Kelly Reichardt, un dels noms més rellevants de l’actual cinema independent americà. En aquest film, la directora de Montana presenta les històries mínimes de quatre dones de diferents estatus socials que tenen en comú la seva silenciosa lluita quotidiana per sobreviure en la desesperança, la solitud i la invisibilitat. Film irregular on, malgrat tot, hi són ben presents les constants del cinema de Reichardt, un cinema de dones, solituds i espais on aflora una estranya poètica.

Wiener-Dog: Todd Solondz, un dels grans noms del cinema indie dels 90, retorna a un territori conegut, el de les cruels sàtires de la societat americana, amb aquest film que connecta d’alguna manera amb la seva celebrada Happiness. Wiener-Dog s’estructura a partir de diferents històries i personatges que tenen únicament en comú la presència d’un gos salsitxa, un element que contribueix a donar-li un caire absurd a tot plegat. Solondz també reprèn el seu discurs sobre els mecanismes de la construcció de les històries, ha present a films com Storytelling o Palindroms. Com en la majoria de films per capítols (i Certain Women també ho certifica), el resultat és dispers i irregular.

My Entire High School is sinking into the sea: Un dels films més originals que s’han vist a l’Americana probablement sigui aquesta barreja d’animació, pel·lícula d’instituts i cinema de catàstrofes. El seu director és el novel·lista gràfic Dash Shaw, que experimenta amb diferents formats d’animació i salta dels tòpics de les relacions als instituts americans a l’èpica de les pel·lícules de desastres amb una naturalitat sorprenent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s