Costa-Gavras, compromís polític, passió pel cinema i modèstia

(crònica publicada al digital Núvol)

No feia ni 24 hores que el director greco-francès Costa-Gavras havia recollit el XXIX Premi Internacional Catalunya quan va comparèixer davant una audiència que va omplir la sala Laya de la Filmoteca de Catalunya. Però la modèstia de la que va fer gala durant tota la conversa no va poder dissimular el profund compromís polític que marca la seva trajectòria ni tampoc la seva passió pel cinema. Costa-Gavras, que també és president de la Cinématheque Française, va estar acompanyat pel director de la Filmoteca Esteve Riambau.

El director de films com Z, Missing o La caja de música va assegurar que havia estat una “sorpresa i honor enorme” haver estat reconegut amb el Premi Internacional Catalunya, un guardó dotat amb 80.000 euros i una escultura d’Antoni Tàpies, que va rebre el dia abans de mans del president Carles Puigdemont, qui va destacar el seu “cinema compromès”.

“Totes les pel·lícules són polítiques”, va dir Costa-Gavras, com si mirés de treure’s importància a sí mateix i a una filmografia farcida de títols crítics amb les injustícies socials, les dictadures, el nazisme o el capitalisme, per posar només alguns exemples. El cineasta va defensar, això sí, l’ús de la ficció per parlar d’aquestes realitats amb mirada crítica: “La ficció pot servir de metàfora per entendre moltes coses del món”, va dir, afegint que, no obstant, quan ell es planteja fer una pel·lícula, “penso en fer un espectacle”. “Els espectacles han de parlar de la societat, de la gent, i és així com es creen sentiments que després, poder servir per fer alguna cosa o no”, va comentar.

Pel director, el procés de cada pel·lícula és diferent, però totes es basen en el mateix principi: “Les pel·lícules neixen d’una passió”. “Quan fas una pel·lícula no la pots fer pensant en l’espectador, perquè no hi ha un sol espectador, sinó que són molts i tots són diferents. Les pel·lícules les has de fer amb passió. Jo faig les pel·lícules que m’agrada veure, faig pel·lícules que em toquen profundament a mi”, va confessar.

El director, mirall pels actors

Costa-Gavras també va parlar d’alguns dels actors amb els que ha treballat al llarg de la seva carrera, com ara Ives Montand, Jack Lemmon, Dustin Hoffman, John Travolta o Jessica Lange. Va parlar dels dubtes d’Ives Montand i Simone Signoret abans de fer La confesión i de com Jack Lemmon va tardar només tres dies a acceptar un paper que el treia dels seus típics rols de comèdia, i també de l’obssessió de Dustin Hoffmann per conèixer fins al més petit detalls del seu personatge. “El director ha de ser un mirall per l’actor, on s’hi vegi reflectit”, va explicar.

També va parlar de la seva relació amb Jorge Semprún, una relació “amistat i recolzament mutu”. Costa-Gavras va col·laborar amb Semprún en diferents guions i també va parlar en diferents ocasions de fer un projecte sobre la dictadura espanyola que finalment no va arribar a veure la llum.

I no va passar per alt l’actual cinema grec, destacant la figura del director Yorgos Lanthimos, de qui va dir “és un gran director que ve d’una societat amb grans dificultats”. En aquest sentit, va recordar quan ell mateix va haver de marxar de Grècia “perquè no hi havia futur, i avui passa el mateix”. Costa-Gavras es va mostrar agraït de “l’oportunitat que em va donar França d’estudiar i treballar”.

Educar els espectadors de cinema

En la seva visita a la Filmoteca, Costa-Gavras no va oblidar destacar el paper que aquestes institucions tenen a l’hora de conservar el cinema i les pel·lícules. “El cinema ens mostra imatges vives dels segle XX que s’han de conservar i l’únic lloc on es pot fer és a les filmoteques. Han d’estar pagades pels estats, són una necessitat nacional”, va afirmar.

També va fer una defensa de l’educació i de la necessitat d’ensenyar cinema a les escoles. “Vivim en un món on tot passa per les imatges, hem d’ensenyar cinema i audiovisual a les escoles, la gent ha d’aprendre a escollir”. Les seves paraules portaven una crítica implícita a plataformes online tipus Netflix, que concentren gran part del cinema que es veu a Internet i que, segons el director, “condueixen l’espectador a un cert tipus de cinema que es fa”. Aquest control de les grans empreses audiovisuals americanes poden provocar “la mort dels cinemes nacionals”, va advertir.