Bellesa, sensibilitat, delicadesa, fragilitat, passivitat i tota la resta de xorrades estereotipades sobre la dona i la seva presència en l’art sota “l’atenta” mirada masculina salten pels aires en les obres de Paula Rego. Us recomano que aneu a la Virreina a visitar l’exposició Lèxic familiar, que agafa el títol de la novel·la de Natalia Ginzburg, i descobriu aquesta artista portuguesa. Potser descobrireu que sota la mirada de les dones, la Dona està molt lluny de ser un ésser passiu, delicat i fràgil.
En les pintures i dibuixos goyescos de Paula Rego hi supura la cruesa, perversitat i lletjor de la dona que ha estat agredida per les normes i imposicions de l’heteropatriarcat. Hi aflora una sexualitat descarnada i gens eròtica, un malestar davant dependències i imposicions sobre el cos de la dona, una interpretació dels contes infantils gens innocent i, en definitiva, un món cruel i inquietant, el de les inquietuds i llibertats que han quedat atrapades a la gàbia de les dones-ocell.
Cinema i altres urgències 