A la primera centúria de la nostra era, Aulo Calidius Amotan, un esclau alliberat d’Antioquia va reunir una gran col·lecció d’escultures i peces d’art destinades a decorar un temple dedicat al sol. Enriquit per poder aconseguir la seva llibertat, va destinar els diners a adquirir aquestes obres que va carregar en una gran nau. Però el vaixell no va arribar al seu destí i la història d’Aulo Calidius Amotan, més conegut com a Cif Amotan II, va quedar convertida en llegenda.
Aquesta és la història que “recupera” l’artista Damien Hirst amb la seva colossal exposició veneciana Treasures from the wreck of the unbelievable. De fet, el pretext de l’exposició és la suposada descoberta, l’any 2008, de les restes del naufragi d’una gran nau carregada dels més increïbles tresors, increïbles com el mateix nom de la nau, “Increïble”, o Apistos en el grec Koine original. Aquesta descoberta se suposa que confirma la llegenda de Cif Amotan II i desvetlla una impressionant col·lecció de peces el valor de les quals superaria el tresor de la tomba de Tutankhamon.
Aquest tresor improbable és el que està exposat a Venècia, en una mostra única i excepcional, que ocupa el Palazzo Grassi i les immenses naus de la Punta della Dogana. La peça principal de l’exposició és l’escultura d’un dimoni amb un bol a la mà, que fa divuit metres d’alçada, i que és una rèplica gegant en bronze de la figureta original trobada a les restes del naufragi.
Tant l’escultura com la resta de peces de l’exposició són obres de Damien Hirst. També les escultures cobertes de vegetació i algues marines i els vídeos del rescat de les peces del naufragi són una creació d’aquest artista britànic, altrament conegut per ser l’artista viu més ben pagat del món. Treasures from the wreck of the unbelievable és una mostra excepcional en escala i abast, la més important que Itàlia li ha dedicat, que ocupa dos espais museístics que, junts, sumen 5000 metres quadrats d’exposició, i que ha portat deu anys de feina.
Damien Hirst juga amb la mentida i la veritat per oferir-nos un fake, una exposició sobre la història d’una troballa que en realitat és completament falsa, però que està recreada i documentada amb tanta precisió que és fa del tot versemblant. Tant, que fins i tot quan entre les presumptes escultures mil·lenàries hi apareixen reproduccions de Mickey Mouse o Optimus Prime, ja estem preparats per acceptar-ho i creure’ns-ho. És més, desitgem que tot sigui veritat.
Però res de res és veritat, i en aquesta trampa artística, en aquest discurs de la falsedat tan contemporani, Damien Hirst ens interroga sobre el nostre paper com a espectadors de l’art i del món contemporani. I de passada, elabora un assaig artístic obre la postveritat i fa una mirada crítica a la història de l’art i la manera com avui encara molts museus ens l’intenten explicar.
I a ningú se li pot escapar que, al capdavall, Treasures from the wreck of the unbelievable és també un caríssim i vistós espectacle de masses a càrrec de la més gran “diva” del món de l’art contemporani actual, un artista al voltant del qual es mou un important negoci de l’art, tal i com ho demostra el fet que pràcticament totes les peces de l’exposició estan, a hores d’ara, venudes. S’inclou Damien Hirst a sí mateix en aquest discurs crític sobre l’art i la mirada que en fem?
Sigui com sigui, si teniu ocasió de viatjar a Venècia d’aquí a finals d’any, no perdeu l’oportunitat de visitar aquesta exposició magna, divertida i complexa, i deixeu-vos dur per la il·lusió que tot el que s’hi explica i s’hi mostra és veritat mentre us pregunteu quina és la funció dels museus, els artistes i l’art avui en dia.
++++
Cinema i altres urgències 