[Article publicat a la revista Valors de novembre de 2017]
Que el feminisme és un valor a l’alça ja fa un temps que ho estem veient, gràcies el sorgiment de noves veus crítiques i reivindicatives, l’aparició de nombrosos llibres i publicacions sobre el tema i campanyes diverses que volen ajudar a fer aquest discurs molt més visible. Ara, s’hi afegeix tot un moviment que vol posar llum i fer aflorar a l’opinió pública una realitat tapada durant anys, que és el de les agressions i assetjament sexual a les dones.
L’escàndol del productor de Hollywood Harvey Weinstein, que ha estat denunciat per centenars d’actrius que han explicat les humiliacions sexuals a les que es van veure abocades pel magnat del cinema, ha estat només la punta de l’iceberg que ha provocat que moltes dones hagin perdut la por a denunciar en públic situacions d’assetjament o abús sexual per part de companys de feina.
La denúncia de les actrius de Hollywood s’ha estès a d’altres àmbits –ja hi ha denúncies contra gent com el fotògraf Terry Richardson o fins i tot el president Donald Trump- i ha arribat a d’altres parts del món. A Espanya, per exemple, l’actriu Letícia Dolera, entre d’altres, també han començat a desvetllar casos d’assetjament sexual a la indústria del cinema espanyol.
A les xarxes socials, la campanya #Me Too, impulsada per l’actriu Alyssa Milano, ha fet que moltes dones anònimes revelin també casos d’abusos i assetjaments fins ara silenciats. La intenció amb aquesta campanya viral és la de fer evident la magnitud d’un realitat que moltes dones mantenien en secret per por o vergonya. Això explica perquè moltes dones han callat durant anys. Ara que actrius famoses han decidit trencar el silencia, pot resultar més fàcil per a la resta de dones explicar també els seus casos.
Un estudi de l’Agència de Drets Fonamentals (FRA) de la Unió Europea assenyala que entre el 45 i el 55% de les dones han patit alguna mena d’assetjament sexual, però que la majoria no n’ha parlat mai amb ningú. El gest de les actrius i campanyes com el #metoo poden ajudar a convertir una tendència en un pas per avançar en la igualtat entre els homes i les dones.
Cinema i altres urgències 