Roba de lloguer

Llogar roba enlloc de comprar-la. No és una tendència nova, però si a l’alça, després que una de les empreses pioneres en aquest sector, Rent the runway, hagi anunciat una nova opció low cost. Fins ara, aquesta companyia oferia el lloguer de vestits de luxe per a festes i cerimònies, donant l’opció de pagar una tarifa alta a canvi del lloguer d’entre 10 i 15 prendes al mes. Ara ha introduït una nova tarifa low cost per poder llogar fins a quatre peces d’alta costura o de grans dissenyadors. Peces, en molts casos, que molta gent no es pot permetre econòmicament.

És evident que darrera la iniciativa de Rent the runway, i d’altres models similars, hi ha una voluntat de fer negoci dins el sector de la moda. Però aquesta tendència promou també alguns valors relacionats amb el reciclatge i l’economia circular. Estudis sobre els hàbits de compra de les dones ens indiquen que de mitjana, ens posem només set vegades una peça de roba; i que un 33% de les dones creuen que una peça que han portat tres vegades ja està massa gastada. Paral·lelament, un cert model dins el sector de la moda promou unes prendes low cost d’usar i tirar, produïdes en moltes ocasions sota condicions més que discutibles.

L’alternativa que ofereixen les empreses de roba de lloguer dona una nova vida a les prendes que, si fossin de la nostra propietat, potser només portaríem una vegada a molt estirar. L’exemple més evident és el vestit que ens comprem per anar a un casament, que després de la festa queda oblidat al fons de l’armari. Si enlloc d’invertir els diners en comprar-lo, el lloguéssim a una d’aquestes empreses, estaríem afavorint que, com a mínim, aquest vestit serà reaprofitat per moltes altres persones. Però a banda de llogar roba de luxe, també hi ha altres iniciatives que ofereixen un servei similar amb roba més quotidiana, i que neixen amb la voluntat de promoure un consum responsable.

Fa una dècada potser era impensable un model de negoci d’aquestes característiques. Però les noves generacions, els millenials i més enllà, no entenen la propietat privada tal i com l’hem entès fins ara. Per a les generacions de l’era digital, compartir és una pràctica assumida i totalment normalitzada, tal i com ho demostra l’èxit no només de les iniciatives de roba de lloguer, sinó les que proposen compartir cotxe, allotjament o pis.