Robots que escriuen

[Article publicat a la secció tendències de la revista Valors]

Es parla molt de la revolució de la robòtica, i de com els robots acabaran fent feines que avui fan les persones, com per exemple conduir trens i cotxes. Podríem pensar que els robots assumiran les tasques més mecàniques i que pels humans quedaran les activitats més creatives, però la tecnologia està avançant per camins inesperats, i ja ens trobem amb robots capaços de fer activitats creatives que pensàvem estaven limitades als éssers humans.

Ja estem veient també com moltes botigues online ofereixen atenció al client 24 hores gràcies als bots, programes que són capaços de simular converses i donar resposta a les preguntes dels clients, en alguns casos tan autèntiques que costa molt diferenciar si qui ens parla és una personal o una màquina.

Un pas més enllà en el desenvolupament de la intel·ligència artificial passa per la creació literària. Us sembla impossible? Doncs ja existeixen experiències de robots capaços de redactar textos, escriure contes de terror i fins i tot composar versos poètics. De fet, des de l’any 1959 que s’han anat fent proves de robots capaços d’escriure textos poètics i creatius, però ha estat en els darrers anys quan la intel·ligència artificial s’ha perfeccionat fins a nivell mai vistos. Així, per exemple, ens trobem amb iniciatives com la del Dartmouths’ Neukon Institute, que des de fa tres anys fa un curiós concurs literari aplicant el Test de Turing en Arts creatives als millors poemes escrits per robots, per escollir els escrits que costi més de saber si són humans o “robòtics”.

Per altra banda, científics del MIT de Massachussetts han desenvolupat una intel·ligència artificial capaç de crear relats de terror de forma col·laborativa amb els humans, i l’han batejat amb el nom de Shelley, en homenatge a la creadora de Frankenstein, Mary Shelley. Aquesta tecnologia es basa en l’aprenentatge profund, el deep learning, que és l’habilitat que tenen les intel·ligències artificials d’aprendre per sí soles imitant el funcionament del cervell humà i les seves connexions neuronals.

A la pel·lícula Her, ambientada en un futur no massa llunyà, el protagonista, que s’enamora d’un sistema operatiu intel·ligent, es guanya la vida escrivint cartes i textos manuscrits, com a símbol d’una activitat encara 100% humana. Però la realitat ens demostra que les coses poden anar per una altra banda. La pregunta ara és si els robots seran capaços de crear continguts capaços de connectar amb la nostra sensibilitat i emocionar-nos, i si ho fan, què serà el que els diferenciarà dels humans?