No us encanta quan esteu llegint un llibre que a banda de ser fascinant, us porta d’un tema a un altre i us permet connectar històries i descobrir personatges? Això m’està passant amb “La carrera de obstáculos“, un llibre de Germaine Greer que repassa la trajectòria de les dones artistes (pintores, bàsicament) fins al 1950. El vaig agafar com a lectura del mes de març del Velocirepte de les Biblioteques de Barcelona, que al març conviden a llegir sobre “dones que trenquen esquemes”, i en aquest llibre us puc assegurar que en surten unes quantes.
Una de les que surt, per exemple, és la pintora Romaine Brooks, que a banda de tenir l’afició de vestir-se d’home i pintar dones molt andrògines, també retratava personalitats de l’època, entre elles la “divina marquesa” Luisa Casati, que va ser la seva amant, i que serà la protagonista central d’aquest post.
Aquest és el retrat que Brooks va fer de la marquesa:
Però el retrat més famós de la Casari no és el de Brooks, sinó aquest que li va fer Augustus John, que va ser el marit de la pintora Ida Nettleship i amant de la model Dorelia McNeill (i sembla ser que hi va haver menage a trois, però això ja en parlarem un altre dia). El cas és que John, que era un guaperas i un calavera, també va ser amant de la Casati -que ja veieu que no es va avorrir mai- i a banda d’altres coses, li va fer aquest espectacular retrat.
Un altre retrat que m’encanta és el de Van Dongen, que és un pintor que m’entusiasma.
Per no parlar de les fotografies que li va fer Man Ray…
O la d’Adolf de Meyer
I encara dos retrats pintats més, de Mario Natali Biazzi i de Federico Beltran Masses.
I per anar acabant, la marquesa Casati amb un vestit espectacular de Paul Poiret
I amb un personatge fascinant com aquest era d’estranyar que no aparegués la reina camaleònica del glamour i l’ambiguetat, com és Tilda Swinton, que també li va fer un homenatge a la marquesa en aquest reportatge de Paul Roversi.
Cinema i altres urgències 