A la frontera

Com es pot definir una pel·lícula que reconstrueix uns fets reals en una ficció protagonitzada per les mateixes persones que van viure en la seva pròpia pell els fets que es relaten? Això és The Rider, una ficció-documental sobre Brady Jandreau (al film, Brady Blackburn), un cowboy de rodeos que pateix un greu accident que li impedeix continuar exercint l’activitat.

A partir d’aquí, Brady iniciarà la recerca d’una nova identitat que doni sentit a la seva existència més enllà dels cavalls. Un cowboy perdut en una terra àrida i desconeguda a la recerca d’una nova vida.

M’agrada que The Rider sigui un western tan poc convencional i que, al mateix temps, ho sigui tant; en aquests paisatges amb personalitat pròpia deambula la figura d’un cowboy crepuscular enfrontat al destí i a un món que per a ell, inexorablement, desapareix.

M’agrada que la pel·lícula transiti per la frontera entre la realitat i la ficció, doncs és la frontera el territori propi del western.

M’agrada com la pel·lícula converteix a Lane Scott, el cowboy que ha quedat discapacitat, en un heroi mitificat, perquè el western es un gènere que es basa en la mítica.

The Rider està dirigida per la directora xinesa afincada als Estats Units Chloe Zhao. M’encanta que aquesta nova mirada al western sigui femenina, perquè el western sempre ha sigut un gènere de mirada i presència masculina.

I em sembla genial que una forastera ofereixi un retrat tan genuí de l’Amèrica profunda. Una personal conquesta visual de l’Oest.