El Festival della Valle d’Itria de Martina Franca està especialitzat en òpera rara o poc representada i aprofiten per donar a conèixer nous talents emergents, a preus assequibles i en un entorn magnífic. A l’escenari principal del Palazzo Ducale hi hem vist tres produccions que ens han agradat molt.
La primera va ser estrena de l’òpera Ecuba, de Nicola Manfroce dirigida per Sesto Quatrini amb la producció de Pier Luigi Pizzi amb una gran Lídia Fridman com a Ecuba, tota una gran descoberta, tant la cantant com l’obra.
També hem gaudit molt amb Il matrimonio Segreto, l’òpera de Cimarosa, considerada una cima del Settecento italià. És una obra divertidísima que es representa poc i que al Valle d’Itria hem vist amb un cast de nous talents sota la direcció del jove Michele Spotti, un director a que caldrà seguir la pista. El muntatge de Pier Luigi Pizzi recordava les comèdies de Lubitsch, amb portes amunt i portes avall.
La tercera ópera ha estat tota una raresa, l’Orfeu de Nicola Porpora, una òpera que sembla que al seu moment va cantar el castrat Farinelli i que no s’havia representat mai en l’època moderna. Gran feina del contratenor Raffaele Pe i la resta de cantants dirigits per George Petrou i a destacar l’esforç global de recuperar i portar a escena aquesta obra que se surt dels estàndards als que estem acostumats. I menció especial a la producció i l’espectacular vestuari. Seria xulo que això rulés pels puestos.
I com a bonus a darrera hora vam anar a un concert de música del settencento al claustre de San Domenico, un recital únic amb quatre contratenors, així que ja us ho podeu imaginar.
Cinema i altres urgències 