Avui he vist al BCN Film Fest el documental “La vida secreta de los árboles”, que es basa en el llibre del mateix títol de Peter Wohlleben, un guardaboscos que s’ha fet famós parlant de la “intel·ligència” dels arbres i la forma com socialitzen, es comuniquen i prenen decisions.
El documental se centra potser una mica massa en lloar la figura de l’home i no tant en explicar-nos el que realment és interessant, que és la manera com els arbres s’organitzen per protegir-se i sobreviure durant milers d’anys. Però el tema és superinteressant.
Casualment fa uns dies vaig sentir una conferència titulada “Dones que parlen amb les plantes” centrada específicament en investigacions similars fetes per dones, com les de les ecòlogues Suzanne Simard o Monica Gagliano.
A la conferència defensaven que conèixer el model organitzatiu dels arbres i els boscos pot inspirar noves formes d’organització social i, evidentment, ajudar en la lluita contra la crisi climàtica. Si us interessa, podeu veure la xerrada Ted de la Simard on explica la seva teoría sobre la comunicación entre els arbre.
Aprofundint en el tema vaig arribar al gurú de la neurobiologia vegetal, Stefano Mancuso. Ara m’estic llegint un llibre seu titulat “El increíble viaje de las plantas”.
El tema de la intel·ligència i la comunicació dels arbres també ha inspirat, en part, la novel·la “El clamor de los bosques”, de Richard Powers, que va guanyar el Pulitzer l’any 2019.
És una novel·la monumental, molt ben escrita, sobre una sèrie de personatges lligats de forma conscient o inconscient amb els arbres, que s’acaben convertint en activistes d’una gran causa: salvar els éssers més extraordinaris del planeta. És molt bonic com Powers combina totes les teories sobre la intel·ligència dels arbres en un relat molt poètic i, al mateix temps, de denúncia i reivindicació ecologista. És un llibre preciós.
Cinema i altres urgències 