Us faig una llista de les coses que m’han agradat d’Una joven prometedora:
La combinació d’exploit, pop i drama, i la forma com transita per diferents estadis de la comèdia -de les comèdies d’institut a la comèdia romàntica i la comèdia negre-, sense acabar d’abandonar mai el registre dramàtic.
M’agraden les referències a La nit del caçador, perquè com aquella, “Una joven prometedora” també és un conte macabre, una caputxeta vermella postmoderna que s’intenta empoderar, però per a qui encara no és possible, perquè la seva lluita encara està oberta.
M’agraden molt les pel·lícules de venjances i aquesta arrossega referències a il·lustres precedents (es reconeixen quan es veuen).
M’agrada moltíssim com barreja les músiques per crear atmosferes estranyes: Britney Spears, Wagner, Rodgers and Hammerstein… què podria sortir malament?
M’encanta la Carey Mullingan, per favor, quina tia: Drive, Shame, el Gran Gatsby, La excavación…..
No crec que guanyi gran cosa, segur, però per mi, definitivament aquesta és la millor peli dels Oscar, lluny de blanquejos diversos, missatges imposats i finals feliços la mar de postissos.
Cinema i altres urgències 