Abril de 2020. En plena pandèmia, entre la por i l’angoixa davant una amenaça invisible, els rajos de sol s’obren pas entre les escletxes. Se celebra una primavera íntima i sensual, i els cossos s’omplen de llum.
Cossos de llum és una fantasmagoria que neix del confinament. A casa, quan arriba la primavera, els rajos de sol es filtren per la persiana de l’habitació i creen uns efectes de llum molt bonics sobre els llençols i sobre els nostres cossos. Feia molt de temps que em fixava en aquestes imatges i li donava voltes a una idea.
Durant les setmanes que vam passar a casa, vaig enregistrar algunes imatges i vaig començar a donar forma a aquest projecte. Llavors, també durant el confinament, en un concert en streaming vaig sentir la música de Debussy i vaig trobar el fil conductor que em feia falta.
El Prélude per l’après-midi d’un faune és una peça misteriosa i sensual, igual que els rajos de sol projectats sobre la pell i que l’estranya intimitat que es va donar durant aquests mesos de bogeria pandèmica.
Un any després he aconseguit acabar de donar-li forma. És una peça imperfecta però molt personal, amb la que he volgut atrapar aquells petits i efímers esclats de felicitat que van sorgir en una època convulsa i incerta.
Cinema i altres urgències 