CINEMA I ALTRES URGÈNCIES. El blog de Judith Vives

L’escriptora Nathalie Léger havia d’escriure una breu entrada d’enciclopèdia sobre Barbara Loden, però poc a poc, aquesta actriu i directora es va convertir per a ella en una autèntica obsessió, que la va portar a indagar sobre la seva esquiva personalitat en un intens llibret titulat sencillament Vida de Barbara Loden (Ed. Sexto Piso).

Actriu de teatre i cinema, i casada breument amb Elia Kazan, Barbara Loden va deixar per a la posteritat una pel·lícula críptica i existencialista, Wanda (1970), que ella mateixa va dirigir i protagonitzar. La pel·lícula, que va passar totalment desapercebuda en el seu moment, va fascinar a la mateixa Marguerite Duras i recentment s’ha recuperat i reivindicat com una mostra rellevant de cinema amb mirada femenina i de creació d’un personatge que fuig de clixés i tòpics de gènere.

Wanda és el retrat d’una dona a la deriva existencial i una obstinada lluita per tirar endavant, trist i asfixiant, en el que sembla que Loden va plasmar bona part del seu propi sentir vital. En el seu llibre, Nathalie Léger indaga en la figura d’aquesta actriu i directora a partir de la revisió de Wanda.

Així, l’argument de la pel·lícula va en paral·lel a la reconstrucció de la vida de Loden a partir de la poca informació publicada sobre ella i dels pocs testimonis que volen parlar-ne o tenen res a dir-ne. Léger també ens explica la història d’Alma Malone, l’atracadora de bancs que va donar les gràcies al jutge quan la va condemnar a presó , i que va servir d’inspiració per al personatge de Wanda.

En aquesta suggeridora combinació d’assaig, reflexió existencialista, poesia en prosa i memòries personals, Léger també ens parla d’ella mateixa i la relació complexa amb la seva mare. El que en surt, al final, és un recull de vides de dones ferides, silenciades, i que malgrat tot, han seguit obstinadament endavant.

> Aquí podeu veure Wanda, de Barbara Loden (1970)